Buscant-li la part positiva, des de l’òptica del Barça la copa Amèrica pot ser l’oportunitat per revalorar jugadors com Coutinho, al qual el club ha de traspassar per fer calaix. El mateix cas que l’Espanyol amb Hernán Pérez, un dels salaris alts de la plantilla que, a més, acaba contracte d’aquí un any. També es pot estirar el fil de la confiança i la continuïtat d’Arthur, però per això cal que superi els seus problemes físics i que Tite el faci jugar. O el de l’alliberament de Messi amb l’albiceleste, per bé que el 10 només es traurà de veritat l’espina en un mundial, no en el succedani de la copa Amèrica.

La gran esperança és Coutinho. Dos gols i 90 minuts jugats en el 3-0 contra Bolívia generen expectatives de recuperació futbolística i anímica del blaugrana que, si viu en positiu la possibilitat de vertebrar la canarinha en absència de Neymar, tornarà a sentir-se futbolista i serà un actor important en el mercat.

Però el torneig de seleccions del nou continent –amb Qatar i el Japó, que el negoci és el negoci– sol tenir com a contrapartida més habitual el retorn de jugadors amb lesions més o menys importants. Que se’n poden produir sempre, certament, però ni els diners de les millors pòlisses d’assegurances del món podrien servir de res als grans clubs si perden les seves estrelles a les quals –a diferència de les federacions– paguen esplèndidament. És l’element d’anacronisme que continuen tenint els tornejos de seleccions en l’esport professional.