Tot just arribar a l’alcaldia agafat de la mà de Cs i dels feixistes, al nou alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, li ha faltat temps per filtrar als seus mitjans afins que ben aviat posarà fil a l’agulla per recuperar la candidatura olímpica de la capital espanyola, ara per al 2032. Sense cap vergonya, amb l’aval d’un Estat amb presos polítics i uns principis democràtics cada dia més febles.

Aquesta vegada, Madrid no tindrà tants i tan forts opositors com en els tres ridículs anteriors, 2012, 2016 i 2020. Les ciutats han deixat de fer cua al COI, que ha atorgat les dues pròximes cites de cop i per acord entre les candidates, París (2024) i Los Angeles (2028). Si no ens hem afanyat a desconnectar de veritat d’Espanya, pagarem generosament i un cop més la festa madrilenya.

La candidatura requereix el vistiplau del Comitè Olímpic Espanyol. El seu president, Alejandro Blanco, ja ensaliva pensant que per fi podria veure uns Jocs al seu país. No cal ser gaire viu per adonar-se que si cal sacrificar l’austera candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs d’hivern del 2030, es farà. Vist com està el pati, per a molts dels que remenen les cireres en les estructures de l’Estat espanyol desbordant per dreta i esquerra la divisió de poders, encara seria un motiu de satisfacció afegida desbancar una proposta catalana. Són els mateixos que celebrarien que l’encara llunyà any 2032, els presos polítics catalans estiguessin encara complint condemna.