No m’estranya gens que el PSG es vulgui deslliurar de Neymar. Li dono absolutament tota la credibilitat, al diari L’Équipe, que informava que els gestors del club parisenc ja n’estaven farts, de les actituds d’estrella del brasiler i que li obrien les portes de bat a bat si algun club arribava amb una oferta XXL, o sigui de molts milions d’euros, a posar sobre la taula. Al-Khelaifi està fart de Neymar però no és ruc i no pensa regalar un futbolista de gran qualitat pel qual va pagar 222 milions d’euros l’estiu del 2017 i que va convertir en el gran pal de paller del seu projecte, que tenia aconseguir la Champions com a objectiu prioritari. Però els fracassos a Europa s’han acumulat aquestes dues últimes temporades i guanyar lligues franceses no justifica la milionària aposta que es va fer. A més a més, en aquests dos anys a París ha patit diverses lesions, ha protagonitzat algunes polèmiques amb alguns companys d’equip com la discussió amb Cavani i els últims incidents estan afectant la seva imatge de manera preocupant.

Que el PSG li obri les portes, per tant, no ens hauria d’estranyar. Això sí, que una de les alternatives que se li puguin obrir sigui el Barça ja és per llogar-hi cadires. No dubtaré del talent de Neymar perquè el seu rendiment de blaugrana va ser espectacular i a França tampoc presenta mals números a nivell global. El problema és que activar una operació retorn deixaria en molt mal lloc el FC Barcelona per diversos motius. No s’ha d’oblidar que el club i el jugador encara mantenen obert un litigi per la segona part de la prima de renovació que el Barça es va negar a pagar i que el jugador reclama. Qualsevol mínima possibilitat inclouria que Neymar retirés la demanda que va interposar contra el Barça. Però és que amb això no n’hi hauria prou. El PSG exigiria per ell una quantitat força superior als 100 milions, una xifra que el Barça no pot assumir si també pretén fitxar Griezmann, el preu del qual són 120 milions. El salari de Neymar també seria un absolut problema perquè xocaria frontalment amb l’objectiu de rebaixar la massa salarial del club en els propers anys. Totalment incompatible també amb l’arribada del francès, malgrat que aquest es pugui rebaixar una mica el sou que ara cobra en l’Atlético de Madrid.

Diuen que el seu retorn ha estat una petició dels pesos pesants de l’equip a Bartomeu, fet que significaria claudicar davant les exigències de la plantilla quan el que s’està debatent en aquests moments és recuperar poder a favor del club i restar-ne als jugadors. I tampoc es pot oblidar que el principal motiu de la seva marxa, segons va dir, se seguiria mantenint. Neymar no volia viure a l’ombra de Messi i volia ser el líder i l’estrella absoluta d’un equip. Si torna, seguirà sent l’acompanyant del geni argentí, que és, sense cap mena de dubte, la gran estrella de l’equip.

Durant el mercat són moltes les informacions que apareixen en els mitjans, algunes interessades, d’altres fiables i moltes sense cap base ni fonament. En el cas de Neymar, és cert que no descarta marxar i que tornar al Barça li agradaria, però tampoc ha descartat el Real Madrid. Intentar recuperar-lo em sembla una absoluta insensatesa.