Els World Roller Games estan en el compte enrere. Entre el 4 i el 14 de juliol donaran forma a un repte complex, gairebé mastodòntic, al qual cal donar una resposta organitzativa que només és a l’abast d’estructures amb capacitat i experiència. Onze modalitats diferents, amb diversos campionats del món cadascuna, repartides per tota la geografia catalana i amb una important presència d’escenaris en l’espai públic de Barcelona. Un repte colossal que mereix una resposta popular i ciutadana en consonància.

Catalunya és un país nuclear en les modalitats més tradicionals, l’hoquei sobre patins i el patinatge, però les modalitats emergents –algunes ja amb categoria d’esport olímpic– formen part ja del paisatge de les grans urbs com Barcelona. Esports dits urbans, que van a l’alça. A diferència dels WRG del 2017, a Nanjing, l’expectativa i la venda d’entrades que ofereix la cita de Barcelona fan pensar en una repercussió rellevant.

En la presentació dels WRG, els representants de l’Ajuntament de Barcelona presumien que som a davant de l’esdeveniment més gran des dels Jocs Olímpics del 1992. És possible que per impacte popular, nombre d’esportistes i capacitat de mobilització sigui així, però el record del grandíssim espectacle del mundial de natació del 2013 no pot passar per alt. En tot cas, quan el dia 14 els WRG abaixin el teló, la pregunta serà obligada: quant temps passarà per ser la seu d’un altre esdeveniment similar?