Vermaelen, Douglas, Murillo i Boateng han quedat desvinculats del Barça. Són exemples d’expectatives decebudes per raons diverses i casos que cal retenir en la memòria perquè no es repeteixin.

El cas més disculpable és el de Vermaelen. De fet, és un central esplèndid, que ha sorprès pel seu rendiment cada vegada que ha estat disponible, sobretot tenint en compte l’habitual impacte en la confiança dels jugadors que exerceixen les lesions reiterades com les que ha patit el belga. El seu problema no ha estat cap altre que haver-se passat més temps lesionat que a disposició dels entrenadors. I, en tot cas, la crítica que es pot fer al club és haver-se cregut que a Barcelona deixaria de ser un jugador amb músculs de vidre. És la quota d’error que es pot arribar a admetre en una direcció esportiva professional perquè, d’altra banda, la qualitat del jugador estava ben contrastada.

Però Douglas, Murillo i Boateng són errors sense pal·liatius. El brasiler, perquè no se li ha vist res, ni en el Barça ni quan ha anat cedit, que justifiqués l’aposta que es va fer per ell. Quan va arribar ja tenia 24 anys, una edat prou madura per intuir fins on podia arribar. Fiasco absolut.

Tampoc no es poden tornar a repetir operacions com les de Murillo i Boateng. Valverde demanava un central i un davanter en l’emergència, i no els ha ni fet servir. De fet, Boateng no és ni davanter. Sent benèvols, no sembla que la interlocució entre l’entrenador i l’àrea esportiva fos òptima.