L’EDITORIAL
El paper de les catalanes
Set medalles consecutives en els últims set grans campionats –uns Jocs Olímpics, dos campionats del món i quatre campionats d’Europa– que ha disputat des de l’any 2013 situen la selecció espanyola femenina com una de les grans seleccion mundials. La sèrie comença, justament, amb la incorporació del tècnic de l’Hospitalet Lucas Mondelo a la banqueta. A més de Mondelo, tots aquests èxits també tenen en comú una molt important presència de jugadores catalans en la selecció espanyola. Tant per la quantitat com per la qualitat. En aquesta ocasió han estat Palau, Xargay, Cruz, Domínguez, Casas i Vilaró, el que significa justament la meitat de la selecció. Anant més enllà d’aquesta última gran ratxa, en totes les ocasions que la selecció espanyola femenina ha pujat al podi en un gran torneig, ho ha fet amb jugadores catalanes a les seves files. Ara han estat sis i el 1993, en el primer podi –or en l’europeu– en van ser quatre –Ferragut, Cebrián, Álvaro i Xantal–. Aquest campionat i en l’europeu del 2017 han estat les dues ocasions en què hi ha hagut menys catalanes –quatre– en la selecció espanyola. En l’europeu del 2003 –la primera medalla de Laia Palau– van ser nou de dotze i vuit de dotze en l’europeu del 2005. En la resta de campionats sempre hi ha hagut cinc o sis jugadores catalanes en les seleccions espanyoles femenines que han pujat als podis olímpic, mundial o europeu. Una gran recompensa a la feina de tants i tants clubs i entrenadors.