El primer equip del Barça ja ha començat a caminar. Enceta una pretemporada encara amb la plantilla sense tancar perquè encara falta, segur, un reforç per arribar, el d’un lateral esquerre de nivell i experimentat que pugui posar en qüestió la titularitat de l’ara per ara indiscutible Jordi Alba, i també en espera del que pugui passar amb Neymar. L’operació retorn del brasiler al Camp Nou continua coent-se, però el seu fitxatge és d’una complexitat tan gran que caldrà tenir molta paciència. També falten per confirmar algunes sortides, i de jugadors amb pes, després d’haver completat una bona feina en el mes de juny per part de la direcció esportiva, amb 75 milions d’euros ingressats pels jugadors amb els quals no es comptava.

Però mentre espera que hi siguin tots, Ernesto Valverde ja té una feinada per endavant a fer, en gran mesura per l’arribada al grup d’una nova figura: Antoine Griezmann. Encaixar-lo en un equip que ja disposa de Leo Messi, Luis Suárez i Dembélé, més enllà del que pugui passar amb Coutinho i Neymar, és un dels grans reptes del tècnic blaugrana. Caldrà fer feina de gestió de vestuari, però sobretot en l’aspecte tàctic, perquè l’equip continuï estant equilibrat i no es trenqui durant els partits, com ja havia passat durant l’època del trident amb Luis Enrique i amb Valverde, quan Coutinho jugava al mig del camp i Dembélé ho feia a l’extrem.

No sabem encara amb exactitud per quin dibuix apostarà Valverde, però si manté el 4-3-3 el que és més normal és que Griezmann actuï per la banda esquerra, com quan jugava a la Real Sociedad. Per perfil, el francès no és un extrem pur de banda, així que s’intentarà moure per l’interior i, essent esquerrà, potser ho tindrà més complicat perquè no es podrà perfilar tant per buscar la rematada. També caldrà treballar molt bé els moviments que faci per no torpedinar els que puguin fer Messi i Luis Suárez. Una altra possibilitat és que Valverde canviï el sistema i jugui amb un 4-4-2, deixant Messi com a mitja punta i amb Griezmann i Luis Suárez en punta, el primer caient a l’esquerra i el segon, a la dreta. En aquest escenari es trobaria més còmode perquè a l’Atlético de Madrid ja ha actuat amb un sistema més similar a aquest.

Un dels fracassos més grans del Barça en els darrers anys va ser el d’Arda Turan. El jugador turc va deixar l’equip entrenat per Simeone perquè esperava haver de córrer menys com a blaugrana. Ho desitjava tant, que va oblidar de fer-ho i gairebé també de jugar a futbol. Griezmann, en aquest sentit, no pot cometre el mateix error. Les seves excel·lents temporades a l’Atlético i el fet de ser el referent de l’actual campiona del món, França, l’han convertit en un jugador estel·lar, però en el Barça haurà de sacrificar-se per l’equip, començant per tornar-se a reciclar a jugar a la banda si així li ho demana el tècnic i també a pressionar com el que més. Les seves primeres declaracions indiquen que arriba amb la millor de les intencions, així que, pel bé del Barça, esperem que ho demostri en el camp, que és on li agrada parlar, va dir ell mateix. Si s’esforça, marca gols i ajuda a una millora col·lectiva, tindrà l’acceptació de tots els barcelonistes.