Del dopatge a la mort
La caiguda del Mur de Berlín, la tardor del 1989, va propiciar, esportivament parlant, que coneguéssim què hi havia al darrere dels grans èxits de la República Democràtica Alemanya (RDA) des dels anys seixanta: el dopatge. L’RDA va desaparèixer i ja se sap que la història l’escriuen els vencedors. A l’altra banda del mur no va existir el dopatge institucionalitzat de l’est, però tampoc tot estava net com una patena. Un dels casos més tràgics del dopatge a la República Federal Alemanya (RFA) va ser el de l’especialista en proves combinades Birgit Dressel, que va morir l’abril del 1987, quan tenia 26 anys.
Birgit Dressel feia 1,72 m d’alçada i pesava 65 quilos. L’any 1986 havia estat quarta en l’heptatló del campionat d’Europa i havia acabat sisena en el rànquing mundial. El 8 d’abril del 1987, mentre s’entrenava en el llançament de pes, es va fer una contractura a l’esquena. Li van receptar un antiinflamatori, però aquella mateixa nit l’atleta va haver de ser ingressada d’urgència en un hospital de Mainz, la ciutat on residia. Res del que li van fer per intentar curar-la va servir per a res. El 10 d’abril, Birgit Dressel va morir. El seu company i entrenador, Thomas Kohlbacher, va explicar que havia mort de dolor. La causa oficial de la mort va ser una aturada cardíaca. L’autòpsia va revelar que en el seu cos hi havia restes de tot tipus de substàncies, prohibides i no prohibides, i un munt de punxades. A casa seva es van trobar medicaments contra l’esclerosi cerebral, la colitis, diverses al·lèrgies, les palpitacions cardíaques i també anabolitzants. Les investigacions van portar fins al doctor Armin Klumper, un especialista en medicina esportiva que tractava molts esportistes de la República Federal Alemanya al centre que tenia a Auwald, a prop de Friburg. Dressel, que el 1984 va ser novena en l’heptatló dels Jocs de Los Angeles –Jocs amb boicot–, va acabar l’any 30a en el rànquing mundial. A finals del 1985 va començar a visitar el doctor Klumper i la seva progressió atlètica va ser evident. El 1986 va millorar en més de 300 punts la marca del 1984 i en els campionats d’Europa que es van fer al seu país, a Stuttgart, va lluitar per una medalla, tot i que va acabar quarta a menys de 200 punts del bronze. Aquesta millora va tenir un preu. En setze mesos, Klumper va donar a Dressel 400 injeccions de productes diversos. Cada mes, l’atleta visitava el metge i, a més de les injeccions, s’emportava diverses pastilles per completar el procés. Un procés que va acabar amb la mort de l’atleta als 26 anys.
Al cinema
El cas de Birgit Dressel va portar el director de cinema francès Christian Zerbib a fer una pel·lícula l’any 1994. La va titular Dernier stade –Last stage als Estats Units i Zielgerade a Alemanya–. La protagonista, interpretada per Anne Richard, és una corredora francesa de 800 m, Catherine Delaunay, que guanya el títol francès quan la campiona dona positiu. Un dia, Catherine es lesiona en una cuixa. Un entrenador i un metge se n’ocupen: unes injeccions per amagar el dolor i unes pastilles per emmascarar-ho tot amb vista als controls antidopatge. Catherine entra en un món on no volia entrar, però ja no hi ha camí de tornada. Quan s’acosten els Jocs, fins i tot accepta quedar embarassada del seu company per multiplicar de forma natural els seus glòbuls vermells i amagar així l’autotransfusió de sang que li han de fer. Però la darrera cursa abans d’anar als Jocs, Catherine no la pot acabar: s’enfonsa víctima d’una hemorràgia.
Notícies
Divendres,19 abril 2024