Josep Maria Bartomeu és un dels presidents de la història del Barça més sensibilitzats amb les seccions professionals. De fet, n’era el directiu responsable amb Joan Laporta i el seu vincle personal amb el bàsquet és ben conegut. El president, que acaba mandat d’aquí a dos estius i no es pot presentar a la reelecció, s’ha proposat deixar un llegat en forma de títols a unes seccions que, sobretot en el cas de l’emblemàtic bàsquet, han donat molts disgustos i han cremat molts milions en va fins fa ben poc.

Sense l’empenta que estan rebent les seccions en forma de fitxatges estel·lars, el Barça ja pot presumir de ser l’únic club poliesportiu d’Europa amb quatre seccions que any rere any aspiren als títols continentals. En esport professional, però, l’ambició és una virtut de valor similar al talent i Bartomeu apuja l’aposta amb una inversió sense precedents i, en el cas del bàsquet, amb l’encert de poder destinar tots els diners al salari del jugador sense beneficiar el seu club anterior. Sempre manarà el futbol i si aquest mandat s’acaba amb una o dues Champions, tot es donarà per bo i el resultat de les quatre seccions professionals es relativitzarà. Així hauria de ser quan el cost de totes les seccions no passa del 5% del pressupost total del club. Però si l’esforç posat en el bàsquet, l’handbol, l’hoquei patins i el futbol sala acaba tenint premi, el principi que diu que posats a gastar molts diners, gasta’n els necessaris perquè es vegin els resultats, quedarà plenament justificat.