Ja se sap que dels partits de les pretemporades poques conclusions se’n poden treure. I que, si es fa, l’inici de la competició et pot canviar per complet les prediccions fetes o les sensacions transmeses. Però també és feina nostra analitzar el que hem vist i transmetre-ho assumint el risc que el pas del temps ens desmenteixi i que, en alguns casos, ens toqui reflexionar, demanar perdó i reconèixer els possibles errors de percepció comesos. Al llarg d’aquesta pretemporada, el Barça ha disputat cinc partits amistosos, dos en la gira pel Japó, el trofeu Joan Gamper i dos més als Estats Units, contra el mateix rival, el Nàpols. El primer que cal dir és que l’organització d’una pretemporada d’aquestes característiques no és la més adient amb vista a preparar l’equip de la millor manera possible. Massa viatges, massa actes, excessiva calor i pocs entrenaments útils per posar a to l’equip per a l’inici de la competició oficial. Ho ha reconegut Valverde i els jugadors, però admeten que no hi ha cap més remei perquè els recursos aconseguits en les gires són necessaris per a l’economia del club.

Fet aquest comentari, el primer que cal dir és que l’equip ha anat de menys a més i que l’últim ha estat el seu millor partit d’aquest estiu. Golejada contra el Nàpols en un molt bon segon temps, dominat clarament pels blaugrana. En aquesta última setmana abans de l’estrena contra l’Athletic a San Mamés l’equip encara ha de continuar la posada a punt, però una de les primeres conclusions a què podem arribar és que el Barça està preparat per sortir a guanyar a Bilbao, una plaça sempre complicada. En aquest sentit, ni la més que probable baixa de Messi o la manca de preparació física poden ser una excusa. Pel que s’ha vist, també es pot afirmar que l’equip blaugrana aquest estiu sí que s’ha reforçat amb jugadors indiscutibles perquè dos d’ells seran titulars amb quasi tota probabilitat i els altres dos han demostrat estar capacitats per jugar en el Barça. Neto va estar sublim en el primer partit contra el Nàpols i Junior Firpo, malgrat que va errar en el gol de l’empat i durant algunes fases del partit, queda una mica disculpat perquè va debutar pràcticament sense haver-se entrenat amb el grup i en un sistema nou per complet. Que pot ser un bon relleu per a Jordi Alba, ningú no en dubta.

Pel que fa als altres dos fitxatges, tant Antoine Griezmann com Frenkie de Jong han deixat clar que són dos fora de sèrie. S’espera molt més d’ells encara, però es nota i es veu que ens trobem davant de dos futbolistes majúsculs. El migcampista holandès té una personalitat espectacular sobre la gespa, domina el joc com pocs, va sobrat de ritme i a més a més té autocrítica i només vol fer que millorar. El davanter francès, que ja s’ha estrenat com a golejador, té capacitat per associar-se, sap jugar a un o dos tocs, entén el joc i és polivalent, ha jugat al centre i escorat a l’esquerra, i cada dia va impregnant-se més de l’estil blaugrana. Una altra conclusió que es pot extreure del que s’ha vist aquest estiu és que Todibo fa bona pinta i que aviat pot convertir-se en el tercer central de l’equip si el genoll d’Umtiti li fa la guitza, i que Riqui Puig és un talent especial al qual se li hauran de donar oportunitats al llarg de l’any.