Dimarts, en la inauguració de l’estadi Johan Cruyff, tots els assistents vam poder escoltar per megafonia diferents missatges al voltant dels valors que el Barça transmet a totes les noies i tots els nois que aspiren a jugar, d’entrada, en aquesta instal·lació, i més endavant, és clar, al Camp Nou. “Valors, valors, valors...” una vegada i una altra, fins a repetir-ho moltes vegades. Però moltes, eh! És evident que el discurs el tenen clar, no pot ser de cap altra manera. Una entitat esportiva com el Barça –valdria, també, per a totes les altres entitats, famoses o anònimes, riques o pobres– ha de contribuir a la formació integral de tots els seus membres.

Paral·lelament als actes de dimarts, una delegació del Barça era a París mirant de fitxar Neymar. Creiem en la idea que el Barça ha de tenir una plantilla formada pel millor onze possible –amb futbolistes d’aquí o d’allà– i uns complements de casa que sumin la seva ànima al talent del col·lectiu. Els grans equips de la història blaugrana han exhibit aquesta fórmula. Futbolísticament, doncs, com que Neymar és indiscutible, no tocaria incloure el seu fitxatge en el debat sobre l’aprofitament de la Masia. Ara bé, pels de la casa i pels de fora, el que sembla innegociable és que en el trompetejat Barça dels valors la seva targeta de presentació s’acosti, encara que sigui, a la franja baixa de la piràmide de la decència.

El refitxatge de Neymar ha llançat al fons del cubell de les escombraries el bon nom del Barça. Algú de vostès acceptaria un comportament similar d’una filla o d’un fill seu? “Ara me’n vaig i ara vull tornar”; “Ara poso una demanda i ara la trec”; “Ara me’n vaig de qualsevol manera i ara malparlo del meu club per tornar”. És evident que Josep Maria Bartomeu i la seva junta han decidit obrir una nova via per transitar: buscar la victòria al preu que sigui. Canvi d’estratègia. Neymar és molt bo i punt. Entesos. Que no tornin a parlar del Barça dels valors. Aquest Futbol Club Barcelona, amb 120 anys de vida, no és reconeixible ni presentable. La dignitat, per sota els turmells. O més avall.

La megafonia segueix cridant “valors, valors i valors”... a l’estadi Johan Cruyff. El mite holandès, el mateix que Bartomeu i bona part dels seus directius van maltractar en vida, ara és a tot arreu de can Barça. No és estrany que el nunyisme estigui descol·locat: el més ranci, traient foc pels queixals; el més interessat, mirant de sortir en totes les fotos de l’estàtua i de l’estadi mentre busca un record del Mestre en el bagul dels records. El temps els farà passar de llarg a tots mentre que la figura de Cruyff, veient el que veiem, cada dia serà més gran. El Barça el recupera en bronze i totxo; ara cal que també sigui ben present en el tarannà que va fer del Barça el club més admirat del planeta: guanyador i, a la vegada, digne.

PD: Sobre la inauguració de l’estadi Johan Cruyff. Una cosa és posar-hi diners i una altra, ànima. Una cosa és fer les coses perquè s’han de fer i una altra, perquè ve de gust fer-les. Quina llàstima d’acte!