El dimoni escuat

“Un club que radica en un (gai­rebé) paradís fis­cal, pro­pi­e­tat d’un grup empre­sa­rial con­tro­lat per un juga­dor d’un equip pro­fes­si­o­nal espa­nyol que té un equip depen­dent en la mateixa cate­go­ria i grup i que pot arri­bar a enfron­tar-s’hi en com­pe­ti­ci­ons ofi­ci­als com la copa.” Aquesta des­cripció pràcti­ca­ment mefis­tofèlica que s’ha pogut lle­gir en un lloc web espor­tiu espe­ci­a­lit­zat espa­nyol. Aquesta, i sem­blants. En vin­dran més.

Posem noms pro­pis a la trans­cripció, que segur que ens aju­da­ran a desem­mas­ca­rar obs­cu­res inten­ci­ons. Per ordre, Andorra, Gerard Piqué, Barça, Barça B.

Andorra té un règim fis­cal espe­cialíssim que li per­met que els matei­xos diners donin per més. IRPF, IVA i impost de soci­e­tats estan a uns tipus molt bai­xos. Però assi­mi­lar el prin­ci­pat a un paradís fis­cal quan la UE ja l’ha eli­mi­nat de la llista és pel cap baix ten­denciós. Perquè apli­cant la mateixa regla, no s’ha sen­tit mai cap queixa de la fis­ca­li­tat dife­ren­ci­ada del País Basc ni tam­poc massa xiu­lets per la bai­xada d’impos­tos de tuf ultra­li­be­ral que vol apli­car el tri­fac­hito de Madrid. I si sal­tem a la Cham­pi­ons, aca­ba­rem aviat perquè la fis­ca­li­tat sobre les ren­des del tre­ball pot mul­ti­pli­car-se per qua­tre segons par­lem de Rússia, Tur­quia o Espa­nya. I per al que pensi que són lli­gues sense equips potents, atenció a Itàlia i la còpia del que aquí es va conèixer com a “llei Beck­ham” –ara ja abo­lida–, que redu­eix a la mei­tat els impos­tos que paguen els no ita­li­ans durant els sis pri­mers anys de residència allà. Diuen –com deia aquí el PP– que era per atreure talent...

El Barça –sí, el tot­po­derós club blau­grana– va per­dre la bata­lla amb el Basko­nia per Shane Larkin fa dos estius. No li va poder ofe­rir una quan­ti­tat que el club basc no pogués igua­lar. El cost per al club es dis­pa­rava molt per sobre del que adme­tia el pres­su­post. No cal aban­do­nar el bàsquet però sí tor­nar a Andorra per adver­tir que el club per­tany a la fede­ració ter­ri­to­rial de Lleida i, sub­sidiària­ment, a la FEB. El BC Andorra dis­pu­tarà la novena tem­po­rada a l’ACB, també amb avan­tat­ges fis­cals. Però, és clar, el govern basc no fa ni reclama referèndums i el pròxim dia 23 votarà la inves­ti­dura de Pedro Sánchez sense cap estridència a canvi. I l’Andorra de la pilota grossa no és pro­pi­e­tat de cap pre­sumpte indepe català. I encara no fa nosa als grans.

Per cert, a la selecció espa­nyola de bàsquet que està dis­pu­tant el mun­dial hi juga un andorrà, Quino Colom. Com és pos­si­ble, si Andorra té fede­ració i selecció, encara que d’un nivell molt baix? Doncs per un pacte tàcit entre fede­ra­ci­ons pel qual Andorra s’absté de con­vo­car un juga­dor que la FEB detecta com a poten­ci­al­ment interes­sant. No veig que els que acu­sen l’Andorra de Piqué de prac­ti­car el dúmping fis­cal es girin con­tra Espa­nya pel fet de prac­ti­car l’espoli espor­tiu.

Per aca­bar, tor­nem als noms pro­pis que fan que als dits acu­sa­dors se’ls vegi el llautó: si l’Andorra de Piqué –el dimoni que ha gosat dei­xar de jugar amb la roja, que es mani­festa i que vol votar– s’enfrontés al Barça en la copa, ni que el cen­tral del Barça s’ho pro­posés difícil­ment can­vi­a­ria el signe del pronòstic.