La magnífica notícia que van publicar els companys Ramon Besa i Juan I. Irigoyen al diari El País sobre el fet que Leo Messi podia marxar de franc a qualsevol altre club a partir de l’estiu vinent va desfermar un cert nerviosisme en el barcelonisme. Tenint en compte que és una informació que difícilment ha sortit del club blaugrana, el que moltíssima gent va pensar és que des de l’entorn del jugador s’ha volgut enviar un missatge a la directiva que alguna cosa d’aquest estiu no ha acabat d’agradar al jugador, com per exemple que finalment no s’hagi pogut concretar el fitxatge de Neymar. Segons va assegurar Bartomeu, els pesos pesants no van ser els que van reclamar el retorn del brasiler, però és innegable que tots ells, i en especial Luis Suárez i Messi, hi estaven clarament a favor, i que el fet que finalment no hagi pogut venir ha estat una decepció.

Ara bé, hagi estat o no un petit avís al club, pel que fa al futur del 10 els socis del Barça poden estar absolutament tranquils, perquè si Messi hagués volgut marxar ho hauria pogut fer en més d’una ocasió al llarg de tots aquests anys. Encara més, ara fa uns anys sí que es va plantejar seriosament la possibilitat de canviar d’aires, però després d’un temps de reflexió va arribar a la conclusió que com en el Barça i a Barcelona no estaria enlloc. Aquí hi té muntada la seva vida i la seva família està perfectament integrada. Se sent profundament estimat per la gent blaugrana, que sempre li ho ha demostrat, i també que forma part d’un equip que temporada rere temporada lluita per tots els títols amb moltíssims arguments.

Perquè, i això també ho tinc clar, no hi ha cap voluntat de reclamar més diners en l’aparició d’aquesta notícia, perquè Messi ja és el futbolista que més cobra per jugar a futbol, com no pot ser d’una altra manera tractant-se del millor del món, i perquè els diners ja fa temps que van deixar de ser la seva prioritat a l’hora de prendre algunes decisions. Messi prioritza sempre la vessant esportiva, i el que vol és estar envoltat dels millors companys possibles per poder guanyar el màxim de títols, el seu objectiu de cada any. És absolutament comprensible, a més a més, que el club blaugrana accedís a introduir aquesta clàusula en el seu contracte. Com va afirmar el president Josep Maria Bartomeu, és un dret que mereix de sobres i que ja van tenir també futbolistes de la importància de Puyol, Xavi o Iniesta. Amb el seu barcelonisme i el seu rendiment es van guanyar la llibertat per decidir el seu futur, i Messi no en podia ser una excepció. Un dret que, molt possiblement, també tindran Gerard Piqué o Sergio Busquets.

Ja fa molts anys que Messi ha demostrat una absoluta fidelitat cap al Barça i res fa pensar que s’hagi de patir per la seva continuïtat. És absurd dubtar del seu compromís. És el líder absolut sobre la gespa i llueix amb orgull el braçal de capità en cada partit. Segurament esperava poder retrobar-se amb Neymar en la plantilla, però això no passarà d’una decepció momentània. El mal inici de la lliga i el fet que Messi encara no hagi pogut jugar per culpa de la seva lesió, possiblement hagin ajudat a augmentar aquesta preocupació. Però, per sort, torna aviat. Esperem que dissabte al Camp Nou. Casa seva.