La classificació per a les semifinals del mundial de bàsquet de l’Argentina i Espanya no s’explicaria sense els seus bases, tot i que, com en qualsevol altre esport d’equip, el col·lectiu mana. Ricky Rubio, per exemple, ha arribat a la Xina probablement en el millor moment de la seva carrera després d’una trajectòria amb alts i baixos a l’NBA. Als Jazz ningú el discutia com a base titular, però tampoc el van voler renovar i ha acabat als Suns, que s’emporten probablement un dels millors point guards de la lliga. El partit d’ahir va ser per emmarcar, però ja n’havia jugat de molts bons, perquè la confiança que li ha donat Scariolo és absoluta. L’encert en el tir exterior n’és la millor prova. I, parlant de bases, els argentins tenen una altra de les grans figures del campionat, el menut Campazzo, la demostració que el físic encara no ho és tot en el bàsquet modern. Contra Sèrbia va fer una classe magistral amb un punt fins i tot exhibicionista que mai ha pogut evitar en el seu joc. Però no són els únics. La gran figura dels EUA és un altre base, Kemba Walker, l’home que mira de posar ordre en un equip exuberant físicament però que sovint juga amb una marxa de més. Un altre NBA que està excel·lint és Patty Mills. Amb ell Austràlia té totes les de guanyar en el duel de quarts contra la República Txeca, equip liderat, evidentment, per un altre director de joc que fa de tot, l’exblaugrana Satoranski, a les antípodes de Campazzo en l’estil però amb la mateixa influència o més en el joc.