Si bé el pressupost del Barça creixerà un moderat 5%, el fet que superi per primera vegada els 1.000 milions d’euros i que ho faci un any abans del que estava previst és indicatiu que en els últims temps la junta i els executius del Barça estan assolint èxits en la creació de la marca Barça i de la multinacional esportiva en què s’està convertint el club. Perseverar en aquests processos és una necessitat per ser competitiu en un mercat global en què alguns adversaris són clubs propietat d’un estat o estructures tan ben organitzades com algunes de la Premier. Que el Barça s’hagi habituat també a vendre jugadors i que la proporció d’ingressos que no estan directament relacionades amb l’activitat esportiva no pari de créixer abona el concepte de multinacional.

El creixement pressupostari del club s’ha sostingut, a més, sense assumir endeutaments fora de mida i amb uns beneficis modestos –en no ser societat anònima, no és un objectiu–, seguint la màxima cruyffista que els diners han d’estar al camp i no al banc. Tant és així que és aquest fet el principal risc que assumeix el club. Que, tot i el pressupost milmilionari, el club faci una previsió de reduir els costos salarials de l’esport professional corrobora que el risc està detectat i es vol corregir. En tot cas, el Barça és el club poliesportiu més potent del món i acaba d’inaugurar un nou club, el dels 1.000 milions, que passa a ser l’objectiu dels seus competidors més ben dotats.