“«Just not Barça!»”
“Això ja no és el Barça!”, exclamava el comentarista d’un canal de parla anglesa durant la transmissió de dimarts. Al segle I aC, Marc Tul·li Ciceró assegurava que no hi havia res tan increïble que la bona oratòria no pogués convertir en veraç. Si no sabéssim quin equip era aquell sense ànima que va jugar a Dortmund contra el Borussia i fos, precisament, Ciceró l’encarregat de fer-nos creure que es tractava del Barça, el filòsof, polític i cèlebre orador de l’antiga Roma segur que no tindria tan clar allò que va dir... “Anfield és passat, ara comença el futur”, afirmava Valverde –amb el seu do innat per entusiasmar-nos– en la prèvia del debut en la Champions. “Hem patit molt”, va ser el seu sincer titular després del matx. En el retorn a Europa, s’esperava un Barça rebel, amb jerarquia, ambició i, sobretot, orgull per començar a recuperar un tros del prestigi perdut. Que decebedor! I sort que va sonar la flauta i vam tornar d’Alemanya amb un empat, que no és poca cosa. De fet, el Liverpool (campió vigent) va llepar a Nàpols i els de Can Padrós van ser fulminats a París. I qui dia passa...
Equip de ‘marca blanca’
El partit? L’aposta pel 4-3-3 amb una medul·lar formada per Busquets, Arthur i De Jong (interior), assegurava possessió però presentava vies d’aigua en la cobertura i poca arribada des de segona línia, hàndicaps que s’haurien hagut de contrabalançar, amb uns laterals molt atents en la marca i la correcció, al darrere, i uns davanters desequilibrants, al davant. Posada en escena descompensada. I sobretot, un joc innocu, pla, amb llargues seqüències de passades inútils sense cap intenció. En un gran supermercat, això de dimarts ens hauria condemnat a la prestatgeria de marques blanques.
Ter Stegen, Griezmann, Suárez...
Un Barça tou (vam perdre totes les pilotes dividides) a mercè del Borussia (que ens va perdonar la vida), en què només Ter Stegen va marcar diferències a la porteria (una: si amb nosaltres juga Courtois, ens en cauen tres; i dues: Neuer titular de la “Mannschaft”? A tot arreu hi ha vaques sagrades) i només Ansu Fati es va atrevir (sense fortuna) a encarar rivals a l’atac (em pregunto, però, si un nen de 16 anys havia de carregar amb la responsabilitat d’un partit d’aquest calibre).
A propòsit, lamentable el partidet del senyoret Griezmann: perdut, saltironejant d’una banda a l’altra sense assumir riscos ni aportar res. I a propòsit també, Suárez ja supera –i anem sumant– els quatre anys sense marcar un (miserable) gol de visitant a Europa (16/5/2015 a Roma); és a dir, que està fent mèrits per rebre el títol de grau universitari (abans se’n deia llicenciatura) en ineficàcia golejadora a domicili. Déu-n’hi-do! La resta, tot molt previsible. Amb una mica d’Arthur a la primera part, una mica de De Jong (de mig centre) a la segona...
Proper envit, l’Inter al Camp Nou. A Milà, contra l’Slavia (1-1), els nerazurri de Conte no van lligar ni tres passades seguides. Confiem que guanyarem.
Observatori Blaugrana
Cambrer, una d’optimisme descollant per rematar-ho! Fa uns dies, el nostre estimat club va presentar els resultats de l’Observatori Blaugrana, una enquesta feta entre mil consocis i simpatitzants. Encara no me n’he refet. Atenció: la pregunta sobre el grau de satisfacció pels resultats de l’equip de futbol en el curs passat (Anfield), va obtenir un 7,4 (sobre 10)! Un notable? Només ens queda fundar la penya blaugrana Teletubbies Barçalàndia! I m’hi apunto...
