“Ens espera una temporada llarga i difícil.” Aquesta va ser l’advertència que va llançar Luis Suárez just després de la derrota contra el Granada, on l’equip va tornar a oferir una pèssima imatge lluny del Camp Nou, com si fos un déjà-vu del que ja s’ha viscut en anys anteriors, sobretot en la Champions en les funestes nits de Roma i Liverpool. No és gens normal que a un equip com el Barça, quan només s’han jugat cinc jornades de lliga i una de Champions, ja se’l vegi com un conjunt sense ànima i esma, esgotat de si mateix i sense la més mínima intenció de competir. Potser no s’havien vist partits tan dolents com el del primer temps contra l’Osasuna o el complet de Granada, però la temporada passada ja hi havia hagut duels similars que una genialitat de Leo Messi acabava arreglant. L’argentí ha tapat tantes vergonyes que quan no ha pogut jugar aquestes han quedat completament al descobert.

Alguns dels problemes ja estan diagnosticats des de fa temps. No són una cosa d’aquesta temporada. Es van assenyalar després de perdre a Anfield i també en la final de la copa del Rei. Algunes veus del club així ho van entendre i volien apostar per fer una remodelació més profunda de la plantilla, tocant les vaques sagrades, i també la direcció des de la banqueta perquè a Ernesto Valverde no el veien amb prou força per liderar aquest canvi precisament per la seva poca duresa amb els pesos pesants de l’equip. És inqüestionable que l’equip fa temps que va en una situació decreixent fruit de l’edat de la seva columna vertebral i també de la inèrcia guanyadora, que fa que tothom es relaxi en excés. Fa la sensació que l’equip juga a la carta i que administra els seus esforços en funció del partit. Aquests jugadors han guanyat tant i d’una manera tan brillant que el club sempre els va premiar amb grans renovacions i ampliacions de contractes que el que han provocat és que ara mateix tinguin un poder excessiu i que sigui molt difícil tornar a una situació de normalitat.

A l’estiu no es va arribar al moll de l’os del problema i, per tant, tots els pecats que condicionen el joc de l’equip es mantenen, més enllà que l’equip tampoc estigui excessivament treballat des del punt de vista tàctic. I això és feina de Valverde, al qual es veu una mica superat per les circumstàncies i no sé si amb prou força per exigir un canvi d’actitud. El Barça patirà si no es posa ben aviat les piles. Si no torna a pressionar a dalt i avança les línies, la manera més fàcil perquè els migcampistes no pateixin tant, l’equip continuarà patint, sobretot fora de casa i contra rivals com ara el Granada. També pot ser que el talent de Messi, quan ja estigui al cent per cent, ho vagi camuflant, però no es pot fiar tot al bon fer de l’argentí. I si per això cal deixar a la banqueta jugadors importants com poden ser Piqué o Luis Suárez, s’haurà de fer. I també exigir molt més a futbolistes que estan estancats des de fa massa temps, com és el cas de Semedo o Sergi Roberto.

L’equip encara és a temps de redreçar la situació. Queden moltes jornades de lliga i la sort és que l’Atlético i el Real Madrid també han fallat. La solució és a les mans dels jugadors. La qüestió és si volen i tenen forces per fer-ho. Hi ha molts dubtes.