A Leo Messi i, per extensió, al futbol, no cal que li atorguin el premi The Best per saber qui és el jugador que ha marcat la diferència al llarg del segle XXI. Però és just reconèixer que al costat de sis botes d’or i cinc pilotes d’or –siguin de procedència FIFA o France Football– li correspon poder exhibir el trofeu que acredita simplement qui és el millor. Reconeixements individuals que Messi sempre ha valorat però que públicament ha situat en segon pla respecte als títols col·lectius i els ha volgut compartir amb els que l’acompanyen en la plantilla del Barça. No perdre mai de vista el valor del col·lectiu com a motor de les fites individuals és un atribut que no tots els que s’autoproclamen els millors saben exercir. Messi sí que en sap.

El guardó recau en Messi pels mèrits fets la temporada 2018/19, i ho fa justament en un dels moments més delicats a àmbit col·lectiu del Barça en els últims anys. No tant perquè hi hagi un risc patent de quedar descavalcat de la lluita per un títol –al setembre no és possible–. Més aviat perquè el Barça sembla haver extraviat el full de ruta. Avui arriba el Vila-real al Camp Nou, on aquest Barça ha sustentat tot el que de positiu ha fet aquesta temporada. Futbol i resultats exigeixen una reconducció ràpida. Perquè, continuant amb els èxits col·lectius, la possibilitat que el The Best 2019 i el millor de tots els temps pugui acabar la seva carrera amb les quatre Champions que té des del 2015 es fa molt difícil d’assumir.