No hi ha cap dubte que el Barça és l’equip de moda a l’ACB. No haver arribat a disputar-li el ceptre al Madrid i la política de club de anar per tots els títols en totes les competicions que disputen totes les seccions professionals es tradueix, en el cas del bàsquet, en una plantilla que, quan Pesic la converteixi en equip, tot fa pensar que estarà a l’altura dels millors d’Europa, un fet que equival també a estar a l’altura dels millors de l’ACB per la presència comuna del Madrid en totes dues competicions. La rivalitat i la inversió que fan tots dos clubs els situen un punt per sobre del Baskonia i el València.

L’optimisme blaugrana és compartit per Joventut i el Manresa, cadascú a la seva manera. L’afició de Badalona, una de les més cofoies de la passada ACB, ha vist com marxava cap a Madrid l’MVP del curs passat (Laprovittola), però de la capital estatal retorna l’entusiasme amb la cessió de Prepelic. I a Manresa, el gran fitxatge és a la banqueta. Pedro Martínez intentarà imitar Peñarroya i esprémer un equip carregat d’apostes que el curs passat va ser la revelació. A més, tant la Penya com el Manresa hauran de conviure amb la sobrecàrrega de la competició europea.

En termes generals, l’ACB apareix com una competició madura, amb una classe mitjana nombrosa –a la qual es volen sumar projectes ambiciosos com el de Burgos–, ascensos efectius i projectes consolidats que no s’han desmuntat per un descens, com el Betis i el Bilbao, que tornen a la lliga.