Seria un error greu creure que el Barça ja ha posat les coses a lloc i que liderarà la lliga fins l’última jornada. Tan greu com haver predit l’apocalipsi després d’un inici molt mediocre culminat amb el daltabaix a Granada. Tampoc s’ajusta a la realitat que l’escalada que ha fet l’equip després d’aquella derrota sigui el resultat d’una actitud més responsable de la plantilla. És probable que hagi existit, però el que és segur que ha passat és la recuperació d’un grapat de lesionats que ha permès fer, per fi i a la tardor, la pretemporada amb tothom. L’última aturada pels partits de seleccions ha estat molt profitosa.

Tampoc es pot cantar victòria perquè a Ipurua el trident fes tres gols i perquè Griezmann ja s’associa amb Messi i Suárez amb naturalitat i freqüència. Un partit no demostra que dos jugadors que trepitgen la mateixa zona de gespa puguin potenciar-se mútuament, però els 90 minuts d’Eibar sí que comencen a desmentir els pronòstics catastrofistes. Els millors jugadors es distingeixen dels simplement molt bons perquè se saben adaptar a necessitats diferents oferint bon rendiment. L’exemple en negatiu podria ser Ibrahimovic, un jugador de talent immens però sense la mentalitat adequada. De Griezmann, el mínim que es pot dir és que apunta molt més amunt. Com De Jong, un altre soci de luxe per a Messi.

I, tot i que som a la jornada 9, el Madrid fa llufa perquè no juga a res i el Barça se sent in crescendo. Tot just comencem, però fa bona pinta.