L’EDITORIAL
Tsunami al Camp Nou
Hi ha un aforisme ben conegut que assenyala que no es poden posar portes al camp. Passa el mateix amb el Barça-Madrid. No pots esperar, com han fet la lliga i la federació espanyola, que un ajornament alleugereixi el que probablement serà una protesta històrica contra la repressió de l’Estat espanyol a Catalunya. A això cal afegir-hi que amb la nova data (18 de desembre) han donat més temps per preparar-ne alguna de grossa que tingui encara més repercussió internacional. El primer que ho ha aprofitat ha estat el Tsunami Democràtic, que ja ha recordat que una de les seves properes grans accions reivindicatives tindrà lloc precisament el 18 de desembre amb el lema Juguem a casa. Alguns aparells de l’Estat ja deuen haver decretat l’estat d’alerta. De fet, s’investiga per indicis de terrorisme el Tsunami Democràtic per l’espectacular acció que va protagonitzar a l’aeroport de Barcelona. No és forassenyat que a mesura que s’acosti el dia D algú torni a proposar un ajornament, suspensió o intercanvi de partits. No pel perill que suposa l’acció anunciada i que tindrà lloc fora del Camp Nou, sinó perquè l’ambient a les grades no serà, precisament, el d’un partit qualsevol. L’audiència potencial d’un clàssic, sobretot en l’àmbit internacional, trenca qualsevol operació de màrqueting que España Global tingui pensada. Un estadi que clama al món, a dins i a fora, independència, llibertat i amnistia mostra que en aquest Estat alguna cosa s’ha trencat.