El pressupost per a la temporada 2019/2020 que va presentar la junta directiva del FC Barcelona ara ja fa unes setmanes i que l’assemblea de socis compromissaris va aprovar amb una àmplia majoria preveu una reducció de la massa salarial important, passant del 61 per cent actual (comptant només el futbol) dels ingressos globals al 53 per cent, una xifra que quedaria per sota de la recomanació que fa la UEFA. En aquest mateix pressupost tampoc hi ha previst cap fitxatge en el mercat d’hivern, però, per contra, sí que sabem que hi ha una partida d’ingressos per traspassos per valor de 172 milions d’euros, dels quals 60 ja s’han obtingut per les vendes de Malcom, Cucurella i la cessió de Coutinho. Però queden encara més de 100 milions per aconseguir, una xifra gens menyspreable tenint en compte que al Barça sempre li costa col·locar en el mercat a un preu òptim els jugadors amb els quals no compta. Tot s’ha de dir, en els últims dos anys el club ha millorat en aquest aspecte i tant el tresorer com el conseller delegat del club han insistit i admès que aquesta partida, a partir d’ara, ha de ser ordinària.

En aquest escenari, no tinc el més mínim dubte que es produiran algunes sortides quan s’obri la nova finestra del mercat i que, per contra, no es produirà cap entrada si no passa res d’extraordinari. Rakitic i Arturo Vidal tenen les portes obertes perquè són dos jugadors amb bona anomenada i que poden deixar diners a la necessitada caixa blaugrana. Valverde, possiblement, no voldrà desprendre’s de tots dos, però caldrà veure quina visió s’acaba imposant, si la seva o la del club. El que ha quedat clar fins ara és que l’overbooking que hi hal al centre del camp està deixant diversos jugadors descontents. Aleñá ha desaparegut per complet i no juga des de la primera jornada de lliga; Rakitic ha passat d’indiscutible a absolutament prescindible, i Arturo Vidal, malgrat el seu creixent protagonisme, ha declarat al seu país que no acaba de ser feliç al Barça perquè li falten més minuts de joc.

La sortida de Rakitic i Vidal pot deixar diners però també té el seu risc. Sempre s’ha dit que els títols els guanyen les plantilles i si el Barça els perdés tots dos de cop es debilitaria perquè, agradin més o menys, són futbolistes que aporten coses. Sense anar més lluny, el xilè ja ha fet tres gols aquesta temporada. A més a més, donen descans als més habituals i generen competència, que sempre és positiu. Ara bé, la seva marxa també pot significar una oportunitat per als que es quedin a la plantilla –Aleñá en seria el gran beneficiat–, però també perquè Riqui Puig o algun altre jove del planter pugui començar a posar un peu al primer equip més enllà d’estar en la seva dinàmica d’entrenaments. Aquesta segona opció és més arriscada i requereix que els dos jugadors esmentats facin un pas endavant i demostrin que mereixen ser al Barça, però pensant en el futur és una bona alternativa. Riqui Puig està demostrant al filial que la segona B li queda petita i que necessita fer aviat el salt, i Carles Aleñá difícilment podrà demostrar res ni tenir oportunitats mentre sigui l’últim dels migcampistes de la primera plantilla.