Després de golejar l’Eibar, el Barça semblava haver reorientat la proa cap al rumb correcte. Els resultats posteriors ho corroboraven, però ha tornat la inconsistència. La discontinuïtat en l’esforç manifestada al camp del Llevant i la incapacitat per fer un gol contra l’Slavia han reactivat unes alertes que, de fet, es mantindran latents fins que l’equip no encadeni uns quants partits de joc convincent contra rivals de categoria.

Mentre es busca el Barça òptim, cal assegurar resultats. El mateix tècnic n’és presoner, pel seu propi discurs. “De la mateixa manera que s’entra en crisi en tres dies, se’n surt en tres dies”, ha dit repetidament per treure ferro a algunes decepcions. Doncs bé, avui fa quatre dies del 0-0 contra l’Slavia i, considerant que un equip que domina i governa no es fa en quatre dies, el mínim que se li ha d’exigir al Barça és que guanyi. Com ja va passar després de la derrota a Granada, d’alguna manera avui el Barça torna a començar. En aquell moment l’explicació de la falta de pretemporada i les lesions era raonable. Ara hi ha menys marge i convé que la crisi no vagi més enllà d’aquests quatre dies per mantenir a ratlla l’ombra de la decadència. Perquè si un fet és incontestable és que val més ser líder en la lliga i la Champions que no ser-ho, però en les circumstàncies actuals aquesta dada no pot tapar els dubtes. Que els rivals siguin tant o més inconsistents no és cap consol ni ha de distorsionar el diagnòstic.