L’Espanyol té un problema. Només cal veure la classificació per adonar-se que la preocupació per baixar a segona és real. És el moment d’afrontar la situació sense circumloquis i entomar la realitat de cares i no de perfil. El VAR ha jugat males passades als blanc-i-blaus, però només és una conseqüència del joc. Dolorosa, injusta i gens profitosa, cert, però que no ha d’esquivar la magnitud del perillós carreró en què s’ha ficat l’equip. Machín, des de fa setmanes, de fet des de la seva arribada, ja tenia clara la dificultat que tindria el seu Espanyol per sortir dels llocs de descens. No és moment per als retrets i sí per la unió. Perdre el temps mirant enrere o bé establint projeccions a futur sobre el que ha de fer el club en el mercat d’hivern no serveix de res. L’actualitat immediata la marca la lliga i la data clau serà la del pròxim partit contra el Getafe al RCDE Stadium. El 24 de novembre, l’afició s’ha de conjurar amb l’equip. És la primera pedra del camí de la salvació. Cap conjunt ha continuat a primera amb els números actuals de l’Espanyol a casa: zero de divuit. Un triomf a casa és urgent i el partit és una autèntica final. Aquest mot s’utilitza massa sovint amb certa benevolència retòrica per atraure les mirades de l’entorn, però ara la lectura és ben real. Guanyar els madrilenys seria una injecció d’autoestima per als futbolistes i un punt d’inflexió per corregir el paupèrrim rumb com a locals.

Perdre significaria més plom a les ales i eixamplar els dubtes fent encara més pesada la motxilla psicològica. I és que el gran problema de l’equip de Machín no és la seva qualitat, que la té, sinó l’handicap mental que el persegueix. Només cal veure els últims partits de lliga. L’Espanyol, en alguns moments, domina l’escena, però una ventada, per petita que sigui, li fa saltar el guió previst pels aires. Es descús per tots els cantons i, en cada caiguda, les pors i la tremolor de cames es fan més grans. Per això, on no arriba el cap dels jugadors ha d’arribar l’alè des de la graderia. La comunió amb l’afició serà decisiva per no baixar a segona. Sí, per evitar el descens. Des de fa setmanes aquesta és la realitat de l’Espanyol i caldrà fer via per tenir-ho clar com més aviat millor. Molt futbolistes, els més joves, encara assumeixen la classificació com una anècdota, però el merder en què s’han ficat l’equip té molt poc de casual. És una tendència que cal corregir amb victòries i, principalment, a Cornellà. El RCDE Stadium ha de ser el bastió on s’estableixin els paràmetres de la permanència. Perdre o no guanyar contra el Getafe i l’Osasuna, els dos pròxim rivals, seria un tret en tota la línia de flotació de l’equip. És el moment de serrar les dents. Els jugadors han d’estar conscienciats del que tenen entre mans. L’afició, per molt dolguda que estigui, s’ha de deixar de retrets i aplaudir del minut 1 al 90. I el club, com a institució, ha de tocar totes les tecles que té al seu abast per fer més planer aquest camí d’espines. És l’hora de la unió i d’afrontar l’objectiu comú de la salvació. Mirar cap a un altre cantó i no ser conscients del que hi ha en joc és convertir-se en el beneit de torn que acaba baixant a final de temporada. Fa uns mesos li va passar al Girona. Ara, l’Espanyol, amb més temps, té marge per rectificar i arremangar-se. Patirà de valent, però el premi és ser un any més a primera.