Més d’hora que tard Occident s’haurà de plantejar els límits ètics dels negocis. De moment, la Federació Espanyola de Futbol fa una operació semblant a la de Javier Tebas quan va intentar –sense èxit– jugar aquell Girona-Barça a Miami i s’emporta quatre equips a l’Aràbia Saudita per jugar-hi la supercopa. Donald Trump no és cap compendi de valors ni de respecte a les persones, però d’aquí a un any passarà per les urnes si no l’han destituït abans. Però la RFEF, necessitada de diners, amb el contracte de la supercopa està blanquejant un règim no democràtic i una monarquia inimpugnable. També ho han fet els francesos d’ASO portant-hi el Dakar.

L’ara exentrenador del Celta Fran Escribá ja va alçar la veu: “No cal fer publicitat de llocs on no respecten els drets. Són llocs on no se’ns hi ha perdut res.” De moment, la supercopa femenina, que s’havia de jugar conjuntament amb la masculina, es queda a l’Estat espanyol.

Tots els territoris tenen dret a la prosperitat, i aquí s’hi inclou l’organització de grans esdeveniments esportius que els facin visibles. Però sobren exemples en què el compromís de reformes dels règims es percep amb comptagotes mentre les càmeres són allà i retransmeten el que el govern de torn vol ensenyar. I quan s’acaba la festa, torna la repressió, com si res no hagués passat. Una dècada després dels Jocs Olímpics de Pequín (2008), a la Xina no ha canviat res substancial.