“La necessitat exigeix més que l’abundància.” Aquesta frase de l’entrenador Marcelo Bielsa conté una reflexió lapidària: per sortir de situacions complicades es necessita posar-hi el doble d’esforç. El futbol és una maqueta a petita escala de la vida i, per tant, no és aliè a aquesta conclusió. Pot succeir que, en un moment en què tot sembla anar com una seda, sense previ avís, la situació comenci a trontollar fins a posar-te al límit. Aquest moment d’angoixa l’està travessant actualment el RCD Espanyol. L’equip blanc-i-blau va tancar la temporada passada amb una explosió incontrolable d’èxtasi, sumant una victòria contra la Real Sociedad que li donava l’accés per jugar competició europea dotze anys després. Més d’una dècada sense creuar els Pirineus, massa sense posar segells al passaport. Encara en plena digestió d’aquest gran èxit, una notícia va sacsejar-ho tot: Rubi, l’arquitecte d’un projecte guanyador, va decidir abandonar la nau. També ho van fer Mario Hermoso, un defensa amb una jerarquia contrastada, i Borja Iglesias, l’home gol. Les eliminatòries prèvies de l’Europa League van suavitzar el dolor d’aquestes pèrdues a còpia de gols i victòries. Però a la lliga, la competició de la regularitat, els blanc-i-blaus estan patint d’allò més per tirar endavant els partits. En tretze jornades, només han sumat vuit punts i set gols a favor, un bagatge que et porta inevitablement a la zona de descens. No va poder tirar-ho endavant David Gallego, un tècnic de la casa que ja reclamava una oportunitat. Molts canvis tàctics, segurament massa, van generar un estat de confusió general que va acabar amb el tècnic de Súria acomiadat. Fa unes setmanes va arribar Pablo Machín a la disciplina espanyolista per posar una mica d’ordre amb el seu esquema de tres centrals i dos carrilers, la importància de les jugades a pilota aturada i un futbol més directe. Amb aquestes idees, afegides als bons resultats europeus de Gallego, l’Espanyol ja és a setzens de final de l’Europa League. A la lliga, però, les coses segueixen sense funcionar. L’efervescència de Matías Vargas s’ha evaporat, Óscar Melendo no té la participació de la temporada passada, davanters amb molts problemes per fer gol són alguns dels problemes que castiguen l’equip. La dinàmica a Cornellà-el Prat és molt dolenta. Sis derrotes en sis partits, acaronant la pitjor ratxa històrica a la lliga d’un equip com a local, però a casa, allà mateix on fa cinc mesos l’afició va saltar a la gespa a celebrar la classificació europea, els nois de Machín s’hi juguen les garrofes les properes dues jornades contra Getafe i Osasuna. D’arguments ofensius n’hi ha i de futbolistes amb qualitat per sortir-ne també; ara falta l’encert per sumar bons resultats i deixar enrere la mala situació. L’equip necessita que l’alegria de Víctor Gómez, el talent natural de Marc Roca i el desequilibri de Vargas il·luminin entre tanta foscor. A dalt, com el mateix Machín ha reclamat diverses vegades, caldrà anar al mercat d’hivern a buscar algú capaç de fer gols. La temporada passada l’Espanyol lluitava per un objectiu ambiciós. Enguany, toca patir per sortir d’una situació complicada. És una qüestió de pura supervivència.