Ivan Raki­tic està trist. Ho ha reco­ne­gut en una sin­cera entre­vista amb Jorge Val­dano, en què admet que se sent com quan a la seva filla li pre­nen una joguina. Una sen­sació d’aba­ti­ment i de pèrdua abso­luta difícil d’assu­mir. No pot dis­si­mu­lar que passa un mal moment. Se li nota quan li toca sal­tar a la gespa, en comp­ta­des oca­si­ons aquesta tem­po­rada, perquè ho fa sense gaire ànim, sense el dina­misme que sem­pre havia tin­gut. Li costa pair la seva nova con­dició. No ha de ser gens fàcil pas­sar de ser un dels into­ca­bles de l’entre­na­dor a l’ostra­cisme més abso­lut. Des que va arri­bar al Barça, Raki­tic sem­pre ha estat una peça impor­tant per a l’equip, ha superat de llarg els 2.000 minuts cada tem­po­rada en la lliga quan en aquesta només n’acu­mula 197 després de par­ti­ci­par en set par­tits però només en un sor­tint com a titu­lar. El croat, un dels juga­dors més uti­lit­zats per Val­verde des que es va fer càrrec de l’equip, no és ni tan sols el quart mig­cam­pista de la plan­ti­lla, paper reser­vat per a Arturo Vidal aquesta tem­po­rada.

I Raki­tic sap que difícil­ment podrà can­viar el seu paper dins l’equip. El que costa d’enten­dre és per què el Barça està ges­ti­o­nant aquest cas sense apro­fi­tar-se de les seves vir­tuts. Té tota la lògica del món que el club volgués ini­ciar una reno­vació del mig del camp incor­po­rant Frenkie de Jong i donant més pes a Art­hur. Només fal­ta­ria. El relleu i el rejo­ve­ni­ment de l’equip eren impres­cin­di­bles. Raki­tic estava en el mer­cat i el FC Bar­ce­lona donava per fet que acon­se­gui­ria col·locar-lo en un altre equip per poder posar punt final a un fit­xatge més que amor­tit­zat tant espor­ti­va­ment com econòmica­ment. Però al final no es va arri­bar a un acord amb la Juven­tus o el PSG i es va aca­bar que­dant a la plan­ti­lla. I mal­grat tot, con­ti­nua sense comp­tar per a Val­verde, que en els pri­mers par­tits ja va insi­nuar que si no el feia jugar era perquè des de la direcció espor­tiva li havien donat ins­truc­ci­ons per evi­tar una pos­si­ble lesió que frustrés una pos­si­ble venda.

Però es va que­dar i con­ti­nua el seu inex­pli­ca­ble ostra­cisme. Perquè si el tens és absurd no fer-lo jugar més quan abans el con­si­de­ra­ves un juga­dor impres­cin­di­ble. Si hi ha ordres de club perquè no jugui pen­sant en una pos­si­ble venda en el mer­cat d’hivern, també seria un error perquè l’estàs deva­lu­ant no fent-lo jugar, a més a més de per­ju­di­car-te espor­ti­va­ment. A hores d’ara, tot­hom sap el que Raki­tic pot apor­tar. El seu ren­di­ment des que va venir al Barça està fora de qual­se­vol dubte. D’un per­fil dife­rent dels mig­cam­pis­tes que es for­men a la Masia, el croat s’ha sabut adap­tar a l’estil blau­grana. Va ser clau en el Barça de Luis Enri­que sacri­fi­cant-se perquè el tri­dent pogués bri­llar i apor­tant també la seva arri­bada, i ja amb Val­verde va con­ti­nuar donant equi­li­bri a l’equip.

El més nor­mal és que quan s’obri el mer­cat se li bus­qui una sor­tida a un altre equip. D’ofer­tes segur que no n’hi fal­ta­ran, sobre­tot de la lliga ita­li­ana. No tin­dria cap sen­tit que con­tinués al Barça tal com fins ara perquè quan un juga­dor està trist això ho tras­llada al camp. O bé es torna a comp­tar amb ell o, com ha fet en tan­tes oca­si­ons, el club blau­grana hau­ria de faci­li­tar-li la marxa i agrair-li els ser­veis pres­tats.