Ivan Rakitic està trist. Ho ha reconegut en una sincera entrevista amb Jorge Valdano, en què admet que se sent com quan a la seva filla li prenen una joguina. Una sensació d’abatiment i de pèrdua absoluta difícil d’assumir. No pot dissimular que passa un mal moment. Se li nota quan li toca saltar a la gespa, en comptades ocasions aquesta temporada, perquè ho fa sense gaire ànim, sense el dinamisme que sempre havia tingut. Li costa pair la seva nova condició. No ha de ser gens fàcil passar de ser un dels intocables de l’entrenador a l’ostracisme més absolut. Des que va arribar al Barça, Rakitic sempre ha estat una peça important per a l’equip, ha superat de llarg els 2.000 minuts cada temporada en la lliga quan en aquesta només n’acumula 197 després de participar en set partits però només en un sortint com a titular. El croat, un dels jugadors més utilitzats per Valverde des que es va fer càrrec de l’equip, no és ni tan sols el quart migcampista de la plantilla, paper reservat per a Arturo Vidal aquesta temporada.

I Rakitic sap que difícilment podrà canviar el seu paper dins l’equip. El que costa d’entendre és per què el Barça està gestionant aquest cas sense aprofitar-se de les seves virtuts. Té tota la lògica del món que el club volgués iniciar una renovació del mig del camp incorporant Frenkie de Jong i donant més pes a Arthur. Només faltaria. El relleu i el rejoveniment de l’equip eren imprescindibles. Rakitic estava en el mercat i el FC Barcelona donava per fet que aconseguiria col·locar-lo en un altre equip per poder posar punt final a un fitxatge més que amortitzat tant esportivament com econòmicament. Però al final no es va arribar a un acord amb la Juventus o el PSG i es va acabar quedant a la plantilla. I malgrat tot, continua sense comptar per a Valverde, que en els primers partits ja va insinuar que si no el feia jugar era perquè des de la direcció esportiva li havien donat instruccions per evitar una possible lesió que frustrés una possible venda.

Però es va quedar i continua el seu inexplicable ostracisme. Perquè si el tens és absurd no fer-lo jugar més quan abans el consideraves un jugador imprescindible. Si hi ha ordres de club perquè no jugui pensant en una possible venda en el mercat d’hivern, també seria un error perquè l’estàs devaluant no fent-lo jugar, a més a més de perjudicar-te esportivament. A hores d’ara, tothom sap el que Rakitic pot aportar. El seu rendiment des que va venir al Barça està fora de qualsevol dubte. D’un perfil diferent dels migcampistes que es formen a la Masia, el croat s’ha sabut adaptar a l’estil blaugrana. Va ser clau en el Barça de Luis Enrique sacrificant-se perquè el trident pogués brillar i aportant també la seva arribada, i ja amb Valverde va continuar donant equilibri a l’equip.

El més normal és que quan s’obri el mercat se li busqui una sortida a un altre equip. D’ofertes segur que no n’hi faltaran, sobretot de la lliga italiana. No tindria cap sentit que continués al Barça tal com fins ara perquè quan un jugador està trist això ho trasllada al camp. O bé es torna a comptar amb ell o, com ha fet en tantes ocasions, el club blaugrana hauria de facilitar-li la marxa i agrair-li els serveis prestats.