L’EDITORIAL
L’últim revolt de Lorenzo
Quan abans de les 3 de la tarda la bandera de quadres tanqui la temporada 2019 de MotoGP, també posarà fi a la vida esportiva d’un campió en majúscules, Jorge Lorenzo, que se’n va a casa amb cinc títols, tres en la categoria reina, després de 18 temporades en el mundial.
Lorenzo ha estat l’últim pilot capaç de derrotar Marc Márquez (2015). Ningú més ho ha aconseguit en els últims vuit anys i res fa pensar en una pèrdua imminent del tron. Aquesta dada és definitiva per centrar la qüestió del valor i de la influència de Lorenzo en el motociclisme. Però també il·lustra com n’és, de fina, la línia que separa la confiança de la pèrdua d’aquest actiu fonamental en un pilot. I de com n’és, de devastadora, la pèrdua d’aquesta confiança. Lorenzo va ser campió el 2015 derrotant Rossi, l’altre pilot de Yamaha, i se’n va anar un any més tard de l’equip havent guanyat més curses que l’italià. A Ducati li va costar més d’un any adaptar-se i confiar en la moto però se’n va anar novament amb victòries. Amb Honda, però, no se n’ha vist amb cor de regirar-ho tot perquè la seva ment li permetés donar gas com abans.
Si no hi ha un miracle, Lorenzo es retirarà sense bany de masses perquè la seva màxima expectativa de l’any és entrar en la zona de punts. Seria un gran detall que els tres pilots que pugin al podi li facin un lloc i li permetin dir adeu a la competició des d’on va ser habitual veure’l durant una dècada i mitja.