Ha parlat Gerard Piqué per a Mundo Deportivo. Com acostuma a passar, ha dit moltes coses però en destacarem una: a aquestes altures de la vida, amb 32 anys, necessita tenir la ment ocupada amb més coses que no pas el futbol. De veus contràries a la seva opinió ja n’han aparegut moltes. És clar, el que cal és que es dediqui a jugar a futbol. I punt. Que no pensi; que xuti la pilota. Que deixi estar l’Andorra, la Davis, la productora i la resta d’assumptes que porten el segell del futbolista del Barcelona. Entesos.

Des d’aquesta tribuna, però, ens alinearem amb el corrent contrari, el que pensa que el futbolista, en tant que persona, té al·licients que van més enllà de la pilota, que té opinió i que, com vostè, forner, enginyer, metge o, fins i tot, periodista, fa més coses a la vida que defensar amb orgull i rendiment la seva professió. Lamentablement, la història ens ha mostrat massa joguines trencades per falta de formació intel·lectual. Aquell jugador de futbol amb estudis, fins i tot amb carrera, ha estat tradicionalment una excepció en un món irreal d’aparences desafortunades. Avui, tot i els avenços culturals –també de la societat, com a col·lectiu–, la normalitat encara no és absoluta. Només cal que introduïm el terme política per entendre que el món de l’esport encara té molts aspectes de base per millorar.

El Piqué persona fa anys que afegeix pressió al Piqué futbolista. No li ha importat defensar les seves idees ni tampoc expressar les seves opinions. Quan li han demanat i quan no. En el conflicte sempre s’ha trobat còmode. És un gran guanyador, orgullós i ambiciós, un insatisfet que ha procurat per la seva carrera futbolística fins a ser considerat com un dels cinc millors defenses centrals de la darrera dècada i, també, per tot allò que li ha agradat fora dels terrenys de joc. Ha tocat les begudes, les hamburgueses, les noves tecnologies, el negoci dels videojocs... i l’Andorra de futbol i la copa Davis, de tennis. I el patrocini del FC Barcelona. Tantes tecles com dits té. O més, fins i tot.

En el futbol, no hi ha dubte, ha triomfat. I quan això passa, no és per casualitat. Qualitat més mentalitat, disciplina, rigor, descans, bona alimentació... Competir deu anys al més alt nivell com a jugador del Barça i de la selecció obliga a molt. I Piqué ha complert. O algú ho dubta? L’any passat, després d’abandonar la roja, el central barceloní va fer una de les millors temporades de la seva vida alhora que preparava els projectes que, a poc a poc, s’han anat coneixent. El debat sobre el rendiment de Piqué s’acaba o s’alimenta en funció del que veurem, per exemple, avui davant del Leganés. Si fa un partit desastrós, haurà de donar explicacions, sobretot, als seus companys, al seu entrenador i, per descomptat, a l’afició. Si s’exhibeix, final del soroll. Un cop més, autopressió. I l’adrenalina de viure en el risc...

Sobre els seus negocis, en fi, ell sabrà. I sobre la ment ocupada... si us plau, que les joves generacions s’hi fixin! El futbol és fantàstic però la vida et regala mil opcions més per viure-la amb inquietuds variades. I simultaniejar-les no fa cap mal.