Nou lesions en dues temporades i tres mesos d’aquesta és el balanç mèdic d’Ousmane Dembélé amb el Barça. Si es compleix el pronòstic de deu setmanes de baixa, el francès haurà estat fora de combat 325 dies –gairebé un any de dos i mig com a blaugrana– i s’haurà perdut 58 partits. No són xifres normals, i menys quan del seu any al Borussia de Dortmund només es reporta una baixa de deu dies.

Aquesta havia de ser la temporada de Dembélé. De fet, quan es va frustrar l’arribada de Neymar, el discurs del club era que el tapat era ell. Tant si aquest plantejament continua vigent com si hi ha canvi de plans, el Barça ha d’aconseguir que estigui en condicions de jugar amb regularitat.

Si a Alemanya no es lesionava i a Barcelona no para de fer-se mal, és lògic pensar que hi ha altres factors que incideixen en la problemàtica de l’extrem francès. Farà bé el Barça d’abordar aquest cas de manera integral, interdisciplinària. No pot ser que tot sigui culpa dels mals hàbits –a Dortmund no els devia tenir millors, al contrari–, ni de la seva constitució física, ni de la reiteració en les lesions als mateixos músculs –important, perquè sempre deixen rastre– ni perquè té un joc explosiu. Tots aquests factors tenen incidència, però la diferència bàsica entre Dortmund i Barcelona és la pressió que hi ha en un club i en l’altre, i el pes dels 125 milions que es van pagar per ell. Vaja, que a banda dels millors metges potser també cal suport psicològic.