Rakitic s’ha guanyat seguir
Realment el que ha viscut Rakitic aquesta temporada és digne d’estudi. Durant tot el mercat estival el seu nom va aparèixer en totes les travesses per acabar deixant el Barça. Tant per marxar en un traspàs a un altre club com per entrar en l’operació que havia de retornar Neymar al club blaugrana. Com que la competició oficial va començar abans que es tanqués la finestra de fitxatges, durant els primers partits el migcampista croat va desaparèixer per complet de les alineacions de Valverde. I no deixava de ser sorprenent perquè pel tècnic era un jugador indiscutible en les seves dues primeres temporades a la banqueta. Una peça imprescindible que havia ajudat l’equip a tenir equilibri sobre la gespa. Qüestionat sobre per què no comptava amb ell, Valverde arronsava les espatlles i en alguna roda de premsa fins i tot va deixar anar un “què vols que et digui?”. Era una manera d’insinuar que des de la direcció esportiva li havien donat instruccions perquè no el fes jugar per no posar en risc una possible venda.
El mercat es va tancar i Rakitic va seguir al Barça. Cap de les operacions obertes va arribar a bon port i tothom donava per fet que passaria a ser un jugador més de la plantilla i tenint en compte els seus precedents res feia presagiar que no tornaria a ser un futbolista important. Però anaven passant els partits, i Rakitic seguia sense tenir protagonisme. Va tastar com mai la banqueta i fins i tot en alguna ocasió es va quedar a la grada. Titular només ho va ser en l’infaust partit de Granada, un factor més que tampoc el va ajudar gaire. L’argument de Valverde sempre va ser que en el mig del camp aquesta temporada hi havia més competència amb l’arribada de Frenkie De Jong, l’intenció d’avançar Sergi Roberto i de donar més protagonisme a una de les apostes de present i de futur del club com el brasiler Arthur Melo.
Però tota una sèrie de factors han acabat transformant aquesta planificació i a dia d’avui pocs dubten que Rakitic s’ha tornat a guanyar la condició de peça important per l’equip després de jugar els últims partits com a titular i que aquests hagin coincidit amb els millors partits de la temporada. El croat, sense fer soroll, ha sabut aguantar la seva situació amb molta professionalitat i ha sabut esperar la seva oportunitat per fer-se valer. En el sistema del Barça la seva presència a la banda dreta és molt important perquè és qui millor sap guardar-li l’esquena a Leo Messi. Té capacitat de sacrifici i dona molt equilibri a l’equip. Ha estat capaç de capgirar tant la seva situació dins el grup que no només tothom esperava que sigui titular en el clàssic contra el Real Madrid sinó que a dia d’avui sigui molt complicat que marxi en el mercat d’hivern, quan fa uns mesos era més que una possibilitat. Qui acabarà marxant amb quasi tota seguretat és Carles Aleñá, que anirà cedit al Betis, un club que encaixa perfectament amb el seu estil de joc.
Tenint en compte el rendiment de Rakitic en l’últim mes difícilment Arthur, tocat al pubis, li pot prendre el lloc en l’onze ni tampoc un Arturo Vidal, molt més útil per sacsejar partits travats que no pas per equilibrar l’equip. Fent feina, en silenci, Rakitic s’ha guanyat seguir.