La consciència de Lledoners
La imatge que il·lustra aquest article és la porta d’entrada a la mirada de Raül Romeva sobre el judici que el manté empresonat, a ell i a la resta de polítics i activistes que van protagonitzar la tardor del 2017. El seu domini de tots els aspectes de l’esport i la preponderància que té en la seva vida el va portar a ser protagonista de la nostra portada del dia de Nadal del 2018. Era, indiscutiblement, un dels nostres protagonistes de l’any. Una entrevista a un polític, i menys amb la seva implicació amb l’esport, no té res d’heterodox en una capçalera com aquesta, que en els últims dos anys ha entès unes quantes vegades que la gravetat de la repressió judicial i política requeria dedicar-li la portada en detriment de l’activitat esportiva. L’esport ens dona vida, però res val més que la llibertat i la dignitat. Volem i intentem que aquest lema, adoptat el 23 de març del 2018, dia de l’empresonament massiu i definitiu del govern i els activistes, ens marqui el camí com a periodistes.
Des de Lledoners, Raül Romeva ens ha enviat el seu llibre amb una dedicatòria –il·lustrada per ell, com el llibre– que m’ha emocionat. Però també m’ha fet reflexionar sobre l’efecte esmorteïdor de la injustícia que exerceix el llarg termini, la successió de dies, setmanes i mesos. Quantes vegades no ens haurem conjurat per no normalitzar la repressió, per no deixar de denunciar l’anormalitat democràtica que és que el poder judicial actuï contra un govern per complir un mandat popular, un programa electoral validat? Certament, l’esport ens dona vida, però res val més que la llibertat i la dignitat. I ara hi afegeixo: com n’és de complexa i en quantes contradiccions ens fa caure la refotuda realitat.
No volem normalitzar la presó injusta, l’arbitrarietat de la sentència, el monopoli de la força per part d’un estat autoritari... però el dia a dia és implacable. Continuem treballant (no tots) i fent festa quan toca, ens vacunem de la grip, ens aparellem i ens acomiadem amb pena els nostres difunts. La roda gira, i ai si deixa de fer-ho. I paral·lelament no deixem de repetir-nos que no volem assumir que tenir presos polítics sigui inevitable, però és justament el llibre de Raül Romeva que em fa obrir els ulls i m’adono que en la previsió de portades per aquestes festes que hem fet a L’Esportiu no hi ha cap pres polític, no hi ha represaliats. Com si fos un any normal...
Mentre a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric hi ha presos polítics, l’anormalitat és tan flagrant que ho condiciona tot. Un partit amb l’àrbitre comprat no es pot jugar. Per això el Barça-Madrid d’ahir –que en principi havia de ser un clàssic normal– va ser un plató gegant per denunciar què fa l’Estat espanyol amb Catalunya, protestant per una sentència ignominiosa i reclamant al món més empatia i més accions per parar els peus a un estat que depura i es revenja de la dissidència.
I mentre no canviï l’actitud de l’Estat espanyol, ens esforçarem a no caure en el desànim i la rutina, i a continuar fomentant, informant i donant veu i visibilitat a totes les iniciatives democràtiques i civils enfocades a no normalitzar la ignomínia. Ens hi ajudaran Raül Romeva i la resta de presos polítics.