El Barça és líder. L’Espanyol, cuer. Els dos entrenadors estan qüestionats. És ben cert que Machín ho està una mica més que Valverde, però també és veritat que l’altaveu blaugrana és més gran i sorollós. Els dos darrers partits de l’any han estat difícils de pair. Victòria sense encant del Barça. Derrota sense ànima de l’Espanyol.

Ernesto Valverde és un gran entrenador. Crec però que, per la seva manera de veure i entendre el futbol, no és el millor entrenador per al Barça. No creu en el joc de posició ni en el 4-3-3 clàssic. O així ho ha demostrat quan ha estat entrenador de l’Athletic Club, Espanyol, Olympiacòs, Vila-real o València. Això sí, difícilment trobarem a les banquetes un entrenador més honest i més bon paio que ell. En un club com el Barça la idea futbolística és fonamental i com més lluny ha estat el Barça de la pilota i de la porteria contraria més lluny ha estat dels títols.

Dissabte es va celebrar el 10è aniversari del sextet amb més pena que glòria. Els responsables de la temporada de més èxit de la història del Barça van ser Joan Laporta a la llotja; Pep Guardiola a la banqueta; i Messi, Xavi, Puyol, Piqué, Busquets, Valdés, Iniesta i companyia al terreny de joc. Alguns de tots aquests no són sants de la devoció de Bartomeu ni dels seus companys de junta, però sí que són patrimoni del Barça i ho haurien de ser també de tot el barcelonisme.

Doncs justament quan el FC Barcelona celebra l’aniversari d’una temporada inoblidable, el joc del primer equip no permet oblidar el desgavell de Liverpool ni la frustració de la final de la copa de la temporada passada. Jornada rere jornada l’afeccionat barcelonista no és capaç de trobar raons per pensar a tornar a conquerir Europa. Messi segueix sent el millor jugador del món, Piqué i Ter Stegen els millors en la seva demarcació i De Jong il·lusiona des del seu futbol lliure i modern. Però, tret d’això, què hi ha per fer trempar l’afeccionat? Quan no hi ha futbol no hi ha res, i pel Barça tenir la pilota ja no és la prioritat. Hem passat del joc de posició més pur a procurar una sortida de pilota des de la recuperació per fer un atac ràpid i arribar a la porteria contrària a gran velocitat. Bàsicament el que tota la vida havíem definit com jugar al contraatac. Ha costat fer aquesta transició però amb el treball i constància de Luis Enrique, Valverde i la inestimable aportació de Pep Segura, i els seus successors, finalment s’ha aconseguit. I per què el Barça és líder? Perquè té Messi. Quan Messi ha estat ben acompanyat tant a dins com a fora del camp el Barça ha guanyat Champions, triplets i un sextet. Quan Messi navega sol el Barça només aspira a guanyar la lliga i/o la copa. Europa queda lluny.

Ara ve Nadal. Després Cap d’Any i el dia 4 un Espanyol-Barça que pot esdevenir apassionant. Per l’afeccionat blanc-i-blau no hi hauria millor manera d’aconseguir la primera victòria a casa d’aquesta temporada que fer-ho davant de l’equip de Valverde i descavalcar-lo del lideratge. Pels afeccionats del Barça res els podria fer més feliç que ensorrar l’Espanyol una mica més en el pou de la classificació.

Moltes vegades el món que ens envolta és una merda però de nosaltres depèn el fet de conformar-nos o de rebel·lar-nos-hi. Lluitem per fer un món més sostenible, lliure i just per a tothom. El futbol, com deia aquell, és la més important de les coses menys importants. Ens veiem després de festes.