L’EDITORIAL
Tercer tècnic, el de la proesa
L’Espanyol ha fulminat Pablo Machín i vol Abelardo per substituir-lo. 5 punts de 30 són difícils de defensar, de la mateixa manera que costarà convèncer l’asturià perquè el que se li demana és, parlant en plata, una proesa.
Machín no ha revertit ni els mals resultats ni les males sensacions. Com a conseqüència, els errors de “pipiolos” han afegit més pes a la motxilla de les derrotes i a la feblesa mental de la plantilla. I la bola de neu s’ha fet enorme. El posat de Machín a Butarque va ser la d’un tècnic amb la poca flexibilitat habitual per variar el dibuix però, sobretot, amb els arguments esgotats, després de només deu partits.
El club ja ha fet saltar el fusible de la banqueta per segona vegada i pocs dies abans havia intervingut en les àrees executives. Si el pròxim entrenador tampoc toca la tecla correcta, és evident que les responsabilitats s’hauran de buscar ben amunt, perquè se suposa que els desequilibris en la plantilla ja s’hauran corregit al gener. Bàsicament, la d’aquest curs es diferencia de la del passat en un central i el davanter centre. Però globalment l’Espanyol té una plantilla superior que la del Leganés, el Mallorca o l’Eibar. Té una falta de gol alarmant –l’autèntic substitut de Borja Iglesias ha d’arribar en el pròxim mercat– i necessita sobretot una estabilitat emocional que l’allunyi d’errades impròpies de jugadors de nivell suficient però de ment bloquejada per un excés de responsabilitat.