L’EDITORIAL
Un esport ben viu
Catalunya és una de les grans potències de l’hoquei sobre patins mundial tot i que els jugadors formats en els clubs catalans hagin de guanyar els títols en nom d’un altre –Espanya–. L’hoquei sobre patins és un esport molt limitat geogràficament a escala mundial, fet que li impossibilita entrar a formar part del programa dels Jocs Olímpics. I ja se sap que si no ets als Jocs és com si no hi fossis. Malgrat tot, la Federació Catalana de Patinatge no s’ha resignat mai, ni a la lluita pel reconeixement ni a obtenir la major visibilitat possible. Seva va ser la idea dels World Roller Games que la federació internacional va acabar fent seva. L’última innovació l’hem vist en el Nadal sobre rodes de diumenge a Palau-solità i Plegamans, amb el duel entre dues seleccions catalanes mixtes en què també es van provar unes porteries més grans del que és normal; es van jugar quatre quarts de deu minuts; escurçar el temps de possessió o obligar a fer un atac sense porter en cada quart per oferir un major espectacle als aficionats. Tot això no vol dir que aquestes normes s’hagin d’implantar en les competicions oficials, però demostren que un esport tan tradicional a Catalunya com és l’hoquei sobre patins està ben viu, i que lluita per conviure amb altres especialitats de la roda petita que sembla que tindrien més arrelament entre el jovent. Vagi com vagi el futur, no es pot negar que l’hoquei sobre patins català no es resigna a la seva sort.