Dèiem no fa gaire en aquest mateix espai que Josep Maria Bartomeu començaria a treballar la seva successió durant el darrer mes de l’any 2019. Vam menjar-nos el raïm sense gestos del president, però només hem hagut d’esperar dos dies per veure quines son les seves intencions. Emili Rousaud, fins ara vocal, va passar ahir a ser vicepresident blaugrana amb un encàrrec molt evident: ser el candidat continuista en les eleccions del 2021. És a dir, a un any i mig de les eleccions, la junta del Barcelona es treu la careta i comença a mostrar les seves cartes. Veurem, però, si Bartomeu farà un pas al costat per mirar de donar visibilitat a la desconeguda figura de Rousaud, perquè la realitat és aquesta: som davant un empresari d’èxit que la majoria dels socis no sabria reconèixer encara que el tinguessin al costat.

Com que és difícil parlar de futur mirarem de centrar-nos en el present. Com que queda un any i mig per a les eleccions i no sabem si Messi donarà o no un cop de mà en forma de títols a la candidatura sorgida entre els membres de l’actual junta, com que no sabem si, a més de Víctor Font, hi haurà més aspirants a la llotja que puguin dividir el vot opositor, com que no sabem de quina manera evolucionaran els programes dels candidats, per ara, avui, parlarem de la visió que Rousaud i el seu equip tenen del Barça que ha de venir. Sí, Rousaud i el seu equip, que ja el té, d’actuals joves membres de la junta, coneguts per tothom, per ordre alfabètic: Maria Teixidor, Oriol Tomàs, Enric Tombas i Xavier Vilajoana. Ja fa molts de mesos que comparteixen taula i idees i que imaginen un Barça menys presidencialista i més coral, amb repartiment de responsabilitats més coherent segons els coneixements de cadascú. El model, diferent del que han exhibit els darrers presidents, necessitarà moltes explicacions i també paciència per convèncer el soci que venen d’on venen però que pretenen, en molts aspectes, fer canvis molt significatius. A Rousaud li espera molta feina. Té diners, temps i ganes. I un any i mig per fer-se conèixer.

Ja sabem que almenys el 50% de la seva candidatura de futur estarà formada per directius actuals, per estalviar-se l’aval. Aviat veurem més nomenaments promocionadors per anar fixant les bases. Hi seran las vaques sagrades? Serà interessant saber les opcions de continuïtat dins la candidatura de Rousaud del vicepresident primer, Jordi Cardoner, que va haver de renunciar a la cursa electoral després d’observar el nul suport dels seus companys, però que farà el que calgui per trobar el seu espai. La increïble estructura jeràrquica del món de les penyes que ha organitzat al seu servei pretén no ser gratuïta. També del vicepresident tercer, Jordi Moix –un expert camaleó ideològic– i dels veterans Silvio Elías i Javier Bordas.

També serà interessant observar la direcció de les decisions esportives urgents, les estructurals, com ara triar el camí que cal seguir per deixar de donar tantes corbes, o més puntuals, com decidir el director esportiu, el successor de Valverde i què cal fer amb casos com els de Neymar, Coutinho, Suárez i el seu substitut. I, és clar, el paper real de la Masia. I, per descomptat, el posicionament de l’entitat en el conflicte polític.