El sud-africà Reg­gie Walker, ven­ce­dor dels 100 metres en els Jocs Olímpics de Lon­dres, el 1908. L’algerià Boughéra El Ouafi, gua­nya­dor de la marató a Ams­ter­dam, el 1928. L’etíop Abebe Bikila, meda­lla d’or en la marató dels Jocs de Roma de l’any 1960. Quin d’aquests tres atle­tes és el pri­mer campió olímpic africà de la història de l’atle­tisme? Sem­bla evi­dent que si es plan­teja una pre­gunta amb tres pos­si­bles res­pos­tes és que hi ha alguna cosa que gri­nyola. N’hi ha, i tenen a veure amb la con­vulsa història del con­ti­nent africà i el seu pas­sat colo­nial en els segles XIX i XX.

Cro­nològica­ment par­lant, el pri­mer can­di­dat és Reg­gie Walker, nas­cut a Dur­ban el 1889 i que encara és el campió olímpic dels 100 metres més jove de la història, ja que quan va gua­nyar el 1908 tenia 19 anys i 128 dies. El 1908, Sud-àfrica, pròpia­ment dita, ni tan sols exis­tia –la Unió Sud-afri­cana es crea el 1910–. El Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) va auto­rit­zar qua­tre de les colònies britàniques (El Cap, Riu Orange, Natal i Trans­vaal) a enviar un comú, for­mat per 14 atle­tes, als Jocs de Lon­dres, un dels quals era Walker, que va impo­sar-se en els 100 metres amb 10.8, nou rècord olímpic.

L’any 1928, a Ams­ter­dam, Boughéra El Ouafi, nas­cut a Ouled Dje­llal, Algèria, el 1898, va gua­nyar, també de forma ines­pe­rada, la marató amb 2h32:57, millo­rant el setè lloc que havia obtin­gut qua­tre anys abans als Jocs de París. Boughéra El Ouafi, però, no va gua­nyar la meda­lla d’or repre­sen­tant el seu país de nai­xe­ment, Algèria, sinó França, que el 1830 havia envaït el país i que el va man­te­nir com a colònia fins que el 3 de juliol del 1962 Algèria va acon­se­guir la inde­pendència. Un altre algerià que va gua­nyar un or olímpic en la marató i que també ho va fer repre­sen­tant França va ser Alain Mimoun, ven­ce­dor de la marató del 1956 a Mel­bourne.

L’any 1960, als Jocs de Roma, Abebe Bikila va sor­pren­dre el món gua­nyant la marató cor­rent des­calç. Aquesta atleta d’Etiòpia, nas­cut el 1932 a Jato, és una de les grans lle­gen­des de la història de l’atle­tisme. La va començar a escriure en aque­lla calo­rosa nit romana del 10 de setem­bre del 1960 en la marató que va aca­bar sota l’Arc de Cons­tantí, jus­ta­ment 15 anys després de la invasió d’Etiòpia per la Itàlia fei­xista de Mus­so­lini. Bikila repe­ti­ria victòria, aquest cop calçat, en la marató de Tòquio, l’any 1964.

Tres atle­tes, tres històries. Walker, sud-africà blanc d’una colònia britànica i que encara no era un estat inde­pen­dent. El Ouafi, algerià que defen­sava els colors de la França colo­nial que domi­nava el seu país des de feia quasi un segle. I Bikila, nas­cut en l’Etiòpia inde­pen­dent, que va viure l’ocu­pació ita­li­ana (1935-1941) i que va ser campió sota la ban­dera de la nova Etiòpia inde­pen­dent de Haile Selas­sie.