El Barça ja ha deixat escapar el primer títol de la temporada després de perdre sorprenentment contra l’Atlético de Madrid en la semifinal de la Supercopa d’Espanya. Però encara que s’hagués classificat per a la final de diumenge, l’equip de Valverde a mi continua sense acabar-me de convèncer. No me’n puc refiar del tot perquè no sé quina imatge m’oferiran en un partit o un altre. Sovint és un equip excessivament pla que està sobrevivint a la fortalesa en les dues àrees; en una gràcies als gols de Leo Messi, Luis Suárez i, en menor mesura, Griezmann, i en l’altra a les aturades de Ter Stegen, que no pot fer miracles en tots els partits. Ahir amb Neto ja va quedar clar que es necessita el retorn de l’alemany. Si que és cert que segueix sent un equip amb una bona dosi de competitivitat perquè sinó no seguiria líder de la lliga, ara de nou empatat a punts amb el Real Madrid, ni s’hauria classificat per als vuitens de la Champions amb la suficiència amb què ho va fer. Però també ho és que cal sempre mirar endavant i anticipar-se als problemes que puguin sorgir i les sensacions que transmet l’equip jornada rere jornada no són les millors. Quan els venen a buscar, els de Valverde tenen dificultats per sortir i per generar ocasions de gol a través del joc col·lectiu i en defensa han mostrat unes llacunes importants i que el situen com un dels equips de la zona alta amb més gols encaixats, vint-i-tres. El Barça ja no se sap defensar amb la possessió de la pilota perquè la té menys i li costa recuperar-la per la falta de pressió i a camp obert és molt vulnerable. Ahir va tornar a quedar demostrat.

En la passada jornada contra l’Espanyol i ahir contra l’Atlético, el Barça va rebre els últims tocs d’atenció d’aquesta temporada. Hauria pogut guanyar el derbi perquè l’empat de l’Espanyol va arribar quan jugaven amb un de menys per l’expulsió de De Jong i també contra els de Simeone, als que clarament van superar durant moltes fases del partit a Jiddah. Però la tònica va ser el que ja s’ha vist en massa partits aquesta temporada. Contra l’Espanyol un equip sense gaire ritme, velocitat, sense idees i que durant moltes fases fa sensació d’apatia, com si li fes mandra sortir a jugar. Uns símptomes que es fan molt visibles sobretot en els partits lluny del Camp Nou, i contra l’Atlético un Barça millorat a l’hora de generar però amb una defensa de fireta. Destaca sobretot també el poc pes que estan tenint els migcampistes en el joc de l’equip quan és la línia més poblada i que històricament el Barça sempre ha potenciat. Arthur, que hauria de ser una peça clau, segueix amb problemes físics i és poc constant, a Busquets se’l dosifica, Rakitic, després d’un inici d’ostracisme, ha tornat i és cert que dona equilibri però també que ha perdut arribada i gol. De Jong és el que millor ha rendit però d’ell encara s’espera més. Evitar que es contagiï del ritme dels seus companys és vital. I queda Arturo Vidal, autor de sis gols, i que funciona bé com a revulsiu però que està lluny del joc blaugrana.

Massa tocs d’atenció i el Barça segueix sense acabar de posar-se les piles. Els seus rivals, per contra, sí que ho estan fent. El Madrid va a més i l’Atlético també està millorant i en la Champions ja se sap que no hi ha rival fàcil. Que s’espavilin.