Un bon entrenador...
En el seu cèlebre tractat d’estratègia militar (i conducta humana) L’art de la guerra, Sun Tzu (segle V aC) afirma que “la victòria acostuma a caure del bàndol que disposa de bons oficials i dels soldats més ben entrenats”.
Pot guanyar o pot no fer-ho, ens pot agradar més o menys la seva posada en escena o la manera de jugar, però observes el Liverpool de Jürgen Klopp i veus un equip d’autor, tàcticament treballat per jugar d’una determinada manera i amb els jugadors idonis a cada lloc per fer-ho. Avui, els red poden presumir que el seu és un equip amb un segell. El segell d’un senyor entrenador. I, sense necessitat de picar tan amunt, observes un equipet com ara l’Atalanta de Bèrgam i la sensació és la mateixa. El seu tècnic, Gian Piero Gasperini, té un pla de joc concebut i ha escollit, un per un, els elements per formar un onze que el posi en pràctica. Això es nota.
M’agrada veure jugar el Liverpool o l’Atalanta, igual que el City de Pep Guardiola o el Leicester de Brendan Rodgers... Equips, en tots els casos i en la meva modesta però radical opinió, dirigits per un bon entrenador. És a dir, el professional capaç de treure la millor versió dels seus jugadors, que sap a què vol que jugui el seu equip, i que té l’ull clínic per saber fitxar els futbolistes adequats que necessita en cada posició.
Altrament, veig un partit del meu estimat Barça i acabo plorant. Tots els nostres il·lustres futbolistes semblen pitjors del que són (fins i tot De Jong, que no està cremat com els altres, ja és una ombra de si mateix), físicament fem pena i la proposta tàctica és d’una mediocritat inadmissible. Immers en un procés clarament degeneratiu, el Barça porta el segell imprès d’un mal entrenador. Estem abocats al fracàs (un més).
Dijous vam acabar perdent els papers i ni amb un Messi descomunal ens vam poder imposar al pitjor Atlético de l’era Cholo, un equip passiu i que semblava que ens feia el passadís per a la final d’aquesta merdeta seca de supercopa aràbiga. I ja veníem de mostrar una impotència penosa a Cornellà, contra el cuer del torneig estatal. Així no es guanya la lliga...
Destituir Valverde ara?
Sempre he defensat que a Valverde no se l’havia d’haver fitxat mai de la vida, senzillament perquè no té la talla per entrenar el Barça. Crec que no hauria d’haver sobreviscut a Roma, i em sembla delirant que després del ridícul còsmic d’Anfield no hagués estat despatxat fulminantment. Que els jugadors també en són responsables? Evidentment. Però Valverde té la plantilla que vol (o l’accepta) i és qui fa les alineacions. No fumem!
Destituir-lo ara? Tal com jo ho veig, sí. Amb tot el risc que comporta una decisió a la desesperada com seria aquesta, no fer-ho és resignar-se a donar per perduda la temporada. Pitjor no anirem. Necessitem un cop d’efecte. I de passada, i com a màxim responsable de la situació, que Bartomeu convoqui eleccions anticipades.
Adama Traoré
Juga al Wolverhampton, és nascut a l’Hospitalet (1996) i format a la Masia. Adama Traoré ens està deixant bocabadats a tots. Potència descomunal, velocitat fora de sèrie, conducció, desequilibri, xut... Un perfil ideal per revolucionar partits i desgastar defenses. Un diamant, encara per polir, amb una projecció enorme. Traoré era nostre. Pregunta innocent: com és que els nostres tècnics, professionals d’elit especialitzats en la formació i el creixement de futbolistes, no van advertir l’extraordinari potencial de la criatura?
