Paciència, però que juguin
Amb l’arribada de Quique Setién a la banqueta sembla que la situació de Riqui Puig s’ha capgirat com un mitjó i que les seves aparicions amb el primer equip tindran continuïtat. O això és el que es pot entreveure en la poc més d’una setmana de feina del nou entrenador perquè el migcampista del planter no s’ha perdut cap sessió i ha pogut participar en els dos primers partits que ha dirigit Setién. Contra el Granada va sortir en la segona meitat i va participar en el gol de Messi després de recuperar la pilota i en la copa del Rei contra l’Eivissa va ser titular malgrat que va acabar deixant el terreny de joc en la segona meitat. En el primer cas el va afavorir que De Jong estava sancionat i en el segon que els joves sempre solen tenir oportunitats en la primera eliminatòria de la copa del Rei. Caldrà veure si aquest cap de setmana contra el València es manté en la llista de convocats, però el que sí que sabem és que Riqui Puig és un futbolista que agrada a Quique Setién.
Ansu Fati ja fa temps que està en plena dinàmica del primer equip. Va fer el gran salt fruit de les circumstàncies, perquè sense les lesions de Messi, Luis Suárez i Dembélé el seu protagonisme hauria estat molt menor. Gràcies a les seves bones actuacions, Valverde va decidir comptar amb ell, però mentre anaven recuperant-se els lesionats la seva presència va anar desapareixent fins a estar massa temps sense jugar cap partit. I això no és bo per a un futbolista jove com ell. I es nota. Pel ritme i també per la confiança. A Ansu Fati li cal tenir continuïtat per no tallar la seva gran progressió. García Pimienta confiava a poder disposar d’ell, però després de pujar ja no va tornar a baixar. I segur que li hauria anat bé tenir més minuts en el filial per quan li tornés a tocar jugar amb els grans. Ara quan torni Dembélé caldrà veure què passa amb ell, perquè molt probablement tornarà a la suplència. Si a més s’incorpora un altre davanter, encara ho tindria més complicat. Amb els joves s’ha de tenir paciència, però cal que juguin. Sigui en l’equip que sigui. No passa res perquè torni al B si Setién no li dona prous minuts. Ansu Fati, malgrat la seva qualitat, encara està en procés de formació i té marge de millora. Però per continuar aprenent i equivocar-se cal que ho faci sobre la gespa, jugant, intentant coses. Assegut a la banqueta costa més. I a la seva edat no es pot estar aturat.
I el mateix serveix per a Riqui Puig. Si Quique Setién confia en ell i vol que es quedi en el primer equip caldrà que ho demostri donant-li minuts i, perquè no, alguna titularitat. Però seria absolutament contraproduent que l’ascendís per tenir-lo escalfant banqueta. Si ha de passar això més val que continuï en el filial, que segur que allà el troben a faltar. Esperem, però, que el tècnic càntabre continuï confiant-hi perquè seria una magnífica noticia per al futbol formatiu del Barça que un nou jugador fes el salt al primer equip. Tothom té moltes esperances en les capacitats de Riqui Puig perquè hi veuen un futbolista de talent, atrevit i amb ADN Barça. Però, com tots els joves, també li cal progressar i millorar i la millor fórmula per fer-ho és jugant. Esperem que en el club i en la banqueta del primer equip ho tinguin present.