L’EDITORIAL
Si es ven, que es vengui bé
Com cada vegada que el Barça es desprèn de jugadors formats a casa seva que ja estan en edat d’incorporar-se al primer equip o de volar sols, sorgeixen els interrogants al voltant del sentit que té la Masia. I ara, amb els traspassos el mateix dia de Carles Pérez a la Roma i d’Abel Ruiz a l’Sporting de Braga, la pregunta ressona amb més intensitat.
El primer equip del Barça no pot absorbir tot el que surt del planter. Però després d’anys sense cap més ingrés que el de Sergi Roberto, ara que Carles Pérez i Ansu Fati havien aprofitat les escletxes de diverses lesions per fer-s’hi un espai, la venda del davanter de Granollers desinfla les expectatives.
Suposem que els tècnics tenen raó. Que el Carles Pérez que hem vist ha estat la millor versió possible –i valuosa, perquè pocs jugadors tenen la porteria rival al cap com ell– i que Abel Ruiz té projecció per a primera però no per al Barça. Posem que s’acaben ingressant 25 milions per tots dos (15 i 10). Seran bones operacions –no fa tant, el club se’n desprenia a canvi de res o de poca cosa– i reforçaran la Masia com a reservori de talent. Posem que els tècnics no han tingut la intuïció correcta i que Carles Pérez o Abel Ruiz creixen tant que es converteixen en jugadors de nivell Barça. No seria la primera vegada –Piqué, Jordi Alba...– que el club ha de pagar per recuperar jugadors que havia format. En aquests casos, el mínim exigible és reservar-se una opció de recompra o de tempteig.