El Barça va de cul. A les palpentes ha buscat un davanter per mirar de fer més passatgera la baixa de Luis Suárez. Volia Rodrigo Moreno, el punta del València, un futbolista amb moltes virtuts però sense uns grans registres golejadors. Diríem, per comparar, que és més Griezmann que no pas Suárez. Bé, volia Rodrigo i va anar a buscar-lo amb la destral i les xiruques i, és clar, va tornar cap a casa amb la cua entre les cames. Si vas de prepotent has de guanyar la partida. Si no, quedes retratat.

El Barça, que ingressa 1.000 milions d’euros i en presumeix contínuament –encara que després presenti un balanç final de 4,5 milions d’euros de superàvit havent de fer l’intercanvi bunyol Cillessen-Neto i de comptabilitzar els 30 milions de la venda però no els 30 de la compra pactats en l’operació–, va anar a València vestit de pobre. A la caixa no hi ha calés i els experts diuen que cal un davanter centre que marqui gols. Com que la planificació i la compra de jugadors ha estat la que ha estat, amb preus i fitxatges altament vergonyosos, el Barça és incapaç d’ingressar de 100 en 100 i està mirant de fer-ho de 10 en 10 rebentant la Masia per tot arreu. En la negociació amb el València, el Barcelona, per abaratir els 60 milions que demanaven per Rodrigo, va oferir Wagué i, també, Monchu i Collado, pals de paller del filial que comencen a treure el cap pel Camp Nou. El València volia Semedo i diners, perquè l’aposta pel planter dels valencianistes és clara amb Ferran Torres i Kang-in Lee, futbolistes més joves que Collado i Monchu i ja amb presència i dorsal al primer equip.

Això, la mateixa setmana que Carles Pérez era obligat a sortir del club de la seva vida quatre mesos després d’haver renovat i havent-se guanyat una plaça de suplent al primer equip. De la casa, ànima, treball, gol… cap a Roma. Eren més necessaris els diners que la seva presència. La filtració del club que acusa Setién d’instigador de la sortida del futbolista de Granollers és falsa i miserable. 12 milions, potser algun més si tot va bé. I 8 més per Alejandro Marqués, davanter centre del filial en una altra acció –ara amb el Juventus– d’enginyeria financera que ha portat a can Barça Matheus Pereira, un mitjapunta –el Barça no en fa servir– brasiler de 23 anys. També ha liquidat Abel Ruiz, històric de la casa vingut a menys. Cap a Braga, Portugal. 10 milions més. I com que ara hem deixat el Barça B sense davanters toca buscar un punta: Rey Manaj, albanès de 22 anys que ha fet 3 gols amb l’Albacete. Increïble.

L’eterna mentida. Això sí, estàtua i estadi Johan Cruyff i moltes fotos. I també molts discursos plens de teoria. Se la saben bé. De fets, en canvi, tots en la direcció contrària. No fa gaire, en la renovació d’un futbolista cadet, el noi i els seus acompanyants van contestar ras i curt la proposta que estaven escoltant: “Dieu mentides.” Aleñá, Pérez, Ruiz i Marqués ja han marxat; Collado i Monchu han estat oferts com a moneda de canvi sense pensar si aquella era una opció interessant per a ells o passaven a ser, simplement, carn de canó a canvi, això sí, d’uns milions d’euros. En direcció contrària, Manaj i Pereira, més Reis i Van Beijnen, dos holandesos que van arribar a principi de temporada. El primer fa el que pot i el segon, fill del representant de De Jong, ja ha marxat sense debutar. Quin és el missatge que es trasllada a la Masia? Què han de pensar els nois que pugen i les seves famílies veient el que veuen? Mentides, mentides i més mentides. Avui, a can Barça, per diners es ven el que faci falta. Fins i tot l’ànima…