De tota la polèmica entre Abidal i Messi, hi ha una de les afirmacions de l’argentí que té una gran volada. “Els jugadors som responsables del que passa al camp.” Per recordar-la, per prendre’n nota i per constatar que, en el curt termini que és el partit d’ahir, la resposta ha estat responsable i positiva.

Perquè hi ha maneres i maneres de quedar eliminat de la copa, tot i que l’efecte és el mateix. La del Madrid, al Bernabéu, és per posar-se vermell, perquè encaixar quatre gols de la Real Sociedad quan s’estava presumint de solidesa defensiva i refiar-ho tot a les heroïcitats dels últims minuts que tant sovintejaven en temps passats és un balanç pobríssim.

I hi ha la manera del Barça. Responsable i rigorós, castigat per la desinhibició de l’Athletic en el cos a cos i la tolerància arbitral. Sense exuberància, però dominant, tancant l’Athletic a prop de la seva àrea. El Barça ha de donar continuïtat als progressos perquè les millors sensacions necessiten resultats que les refermin. Si el Barça no és a les semifinals és perquè ni Griezmann ni Messi no van saber batre el porter basc en dues de les rematades més fàcils que es recorden d’aquesta temporada.

D’un partit no es poden treure conclusions categòriques. Però si s’ha de relativitzar l’eliminació perquè el fons és motiu d’orgull, tampoc s’ha de passar per alt que cada vegada més les àrees són decisives. I quan es planta a la del rival, sembla clar que el Barça necessita recuperar potencial.