Demà comencen les semifinals de la copa i, per primera vegada des de la temporada 2009/10, es disputaran sense la presència del Barça. L’eliminació a San Mamés en els quarts de final va tallar una ratxa dels culers d’arribar entre els quatre millors des que el Sevilla els va eliminar en els vuitens de final de la segona temporada de Guardiola a l’equip. La desfeta contra l’Athletic, agònica pel moment en què es va produir i injusta pel que van fer els dos equips, no va agradar en aquell moment, però segurament era, mirant-ho amb perspectiva, el millor que li podia passar, a aquest equip. Per diverses raons. Està molt bé guanyar la copa, però és evident que no és mai el títol prioritari i dos partits més de semifinals haurien estat més un càstig que un benefici. Ara Setién podrà treballar més els canvis que vol fer en el sistema i la curta plantilla blaugrana també ho agrairà. Queden dues setmanes per al retorn del Barça a la Champions, amb el partit d’anada dels vuitens de final al camp del Nàpols, i el Barça les ha d’aprofitar. A més els dos propers partits de lliga –Getafe i Eibar– es jugaran al Camp Nou. Temps i circumstàncies, doncs –jugar a casa–, que el Barça hauria de saber aprofitar abans d’anar a Nàpols en la Champions i al Santiago Bernabéu en la lliga. I mentrestant, tots els culers pendents de com es resol la lesió de Dembélé i si el Barça rep finalment l’autorització per poder incorporar un jugador que substitueixi el francès.