A poc a poc Setién va fent que el Barça s’assembli més al seu model teòric ideal. L’equip juga bé, fins i tot en fases ho fa bonic, i amb això i la qualitat n’hi haurà prou per doblegar els equips de nivell mitjà i baix. Guanyar i fer disfrutar. Però quan el rival apuja el nivell d’exigència, pateix i patirà. El Getafe és un d’aquests equips exigents, no pas pel seu talent, però ho és. Els que ho seran també per talent els tenim tots al cap.

El Getafe –tercer de la lliga, dada no menor– ha tornat a posar de manifest unes debilitats del Barça en les quals els rivals burxaran. Amb el 2-1, l’equip de Setién va protegir la possessió en la mitja hora final, amb el joc instal·lat molt a prop de Ter Stegen i sense rifar mai la pilota. Bé està que ho sàpiga fer –ahir amb èxit– si ho entenem com a mesura d’autoprotecció, però és una estratègia que delata que el Barça no és dominant. I menys que ho serà, si continua acumulant lesions. Ara és Jordi Alba qui serà baixa tres setmanes, mentre no para de créixer la perplexitat per no haver fitxat ningú per compensar les sortides del gener, igual com causen astorament els xiulets de desaprovació d’una facció molt minoritària del Camp Nou quan Ter Stegen iniciava la sortida de la pilota.

Convé anar tancant carpetes, però per si l’atenció no estigués prou dispersa entre el model, les lesions i els fitxatges, el nou vicepresident institucional i futur candidat de la junta, Emili Rousaud, entra en joc i no descarta un avançament electoral.