L’EDITORIAL
Cinc minuts sense sentit
Les aplicacions tecnològiques per fer més just el futbol són imprescindibles, però l’ús del VAR s’està escapant de les mans dels àrbitres i de qui els instrueix. El gol de la victòria del Vila-real contra el Llevant va requerir cinc minuts de revisió abans no es va comprovar amb les línies que el taló de Gerard Moreno –autor de la centrada que remata Moi Gómez– no estava un mil·límetre més avançat que la projecció vertical de l’esquena de Rubén Vezo. Sembla una actuació impecable, que en realitat desvirtua la filosofia del VAR –aproximar l’arbitratge a la justícia– i la regla del fora de joc, inspirada en la necessitat que la posició avançada de l’atacant no li atorgui avantatge.
Per sort, es va concedir gol. És notori que, si t’estàs cinc minuts analitzant una acció, és perquè és tan poc clara que no s’ha de sancionar. Sembla com si, encegats per l’aplicació infinitesimal de la ratlla, els àrbitres del VAR s’hagin convertit en robots. Quan rep la passada, Gerard Moreno està d’esquena a porteria, recula cap a camp propi i està situat més enllà del vèrtex de l’àrea gran. D’on obté l’avantatge? Està bé revisar-ho tot, que per això mateix s’ha muntat el sistema, però cinc minuts és buscar tres peus al gat. Per no parlar de si s’ha de considerar que la ratlla de referència no té gruix o si, aplicant el sentit comú, convé considerar que la ratlla té una amplada de, posem-hi, el diàmetre de la pilota. I, per damunt de tot i ja que el joc s’atura, que la literalitat no passi a davant de l’esperit.