Boicot en defensa d’un refugiat
Els Jocs Olímpics del 1956 a Melbourne, del 1976 a Montreal, del 1980 a Moscou i del 1984 a Los Angeles van patir el boicot d’alguns països per culpa d’algun esdeveniment polític. Tots aquests boicots tenen el seu lloc amb lletres ben grans en la història de l’esport. Hi ha d’altres conflictes que van acabar amb esportistes negant-se a participar en un campionat que són menys coneguts. Com el que va afectar el campionat d’Europa d’atletisme que es va disputar el setembre del 1969 a Atenes. L’equip de la República Federal Alemanya (RFA) es va negar a competir perquè la federació internacional (IAAF) no deixava participar un membre del seu equip, el corredor de mig fons Jurgen May, que havia fugit de la República Democràtica Alemanya (RDA) l’any 1967.
La història comença tres anys abans, en els campionats d’Europa que es van fer a Budapest el setembre del 1966. Jurgen May era una de les estrelles de l’equip de la RDA. El 1964 havia competit en els 1.500 m dels Jocs de Tòquio, encara que no va arribar a la final, i el 1965 va millorar el rècord mundial dels 1.000 m (2:16.2) i el d’Europa dels 1.500 m (3:36.4) i havia estat designat esportista de l’any al seu país. May, però, estava lluny de ser l’esportista model de la RDA. Un germà seu havia fugit a la RFA i ell era un dels molts esportistes que la policia política alemanya, l’Stasi, vigilava. El 1966, en l’europeu de Budapest, May no va poder pujar al podi en els 1.500 m. Va acabar cinquè en una prova en què, a sobre, els alemanys occidentals Bodo Tummler i Harald Norpoth van guanyar l’or i la plata.
Al marge de la competició, May es va trobar enmig de la guerra que mantenien les dues grans marques de sabatilles d’aquella època, Adidas i Puma. L’equip de la RDA, com tots els dels països de l’est, tenia contracte amb Adidas. May va ser contactat per dos representants de Puma, els atletes de la RFA Heinz Futterer i Karl Eyerkaufer, que li van oferir 100 dòlars si convencia el seu company d’entrenaments Jurgen Haase, campió del 10.000 m a Budapest, de córrer la final dels 5.000 m amb unes sabatilles Puma en comptes de les Adidas. La federació de la RDA, però, va descobrir que havia estat ell qui havia subornat Haase. Haase, que tenia 21 anys, i havia guanyat un or, va ser perdonat però May va ser sancionat a perpetuïtat per haver infringit les regles. A partir d’aquell moment May va tenir clar que havia de fugir de la RDA i ho va fer el juliol del 1967. Karl Eyerkaufer –l’agent de Puma i futur diputat de l’SPD alemany– el va ajudar a passar la frontera, amb la seva dona, entre Hongria i Àustria.
Establert a la RFA, May va intentar recuperar la seva carrera atlètica i el 1969 va ser seleccionat per anar a l’europeu. La RDA s’hi va oposar. Va al·legar que no havien passat tres anys des que havia canviat de país. A la RFA deien que no era el cas, que havia passat d’Alemanya a Alemanya, però les federacions europea i internacional van considerar que la RDA tenia raó. Els companys de May li van donar suport en dues votacions, 50-10 quan va esclatar el cas i 29-27 quan l’equip ja era a Atenes. En aquesta votació es va decidir que la RFA només competiria a Atenes en els relleus. Va ser una concessió forçada per la federació davant l’amenaça de les autoritats gregues de no permetre que la flama dels Jocs de Munic del 1972 s’encengués a Olímpia i d’un eventual boicot. Grècia era, des del cop d’estat dels coronels de l’abril del 1967, una dictadura.
May va poder tornar a competir el 1970 però ja no va ser el mateix. Una lesió li va impedir competir a l’europeu del1971 i en els Jocs del 1972, a Munic, ja amb 30 anys, va quedar eliminat en les sèries dels 5.000 m. El 1998 va poder consultar els documents que l’Stasi tenia d’ell i va descobrir que va ser un representant d’Adidas el que el va denunciar en aquell 1966.