El pensament social i polític de Raül Romeva traspua en cadascuna de les respostes de l’extensa entrevista que publiquem avui. Romeva s’ha significat sempre per situar molt amunt l’esport en la seva escala de prioritats personals i col·lectives. Si bé existeix un consens sobre el valor de l’esport com a eina sociopedagògica i com a palanca de construcció de ciutadania activa –un concepte al qual Romeva al·ludeix constantment–, hi ha pocs responsables públics i polítics que s’atreveixin a anar més enllà i traslladar formulacions teòriques a aplicacions tangibles. Romeva n’és un, i la tesi doctoral que està preparant sobre el paper de l’activitat física i l’esport als centres penitenciaris mereixeria un interès real per part dels futurs governs, independentment del seu color polític.

El problema de l’exconseller –i dels polítics que han intervingut a l’entorn de l’octubre del 2017 i amb posterioritat– és que l’associació de tots ells amb unes sigles els etiqueta entre el món independentista, genera recels de l’altra banda i bloqueja iniciatives positives i viables. Romeva no milita a ERC però ha estat elegit per aquesta sigla i es fa evident que sintonitza amb l’estratègia d’Esquerra. Les divergències entre les forces independentistes han pres un caire caïnita que, aguditzat per l’anunciada cursa electoral, corre perill d’estendre’s entre l’independentisme de base i provocar qui sap quina reacció. I així, dividits davant la repressió i les dificultats, ens van les coses...