El nivell del Nàpols no permet confirmar ni desmentir aquell comentari escèptic de Messi sobre les possibilitats del Barça en la Champions. Descabdellar aquesta incògnita requerirà passar a quarts, trobar cara a cara un dels autèntics grans d’Europa i, per descomptat, apujar el nivell. Perquè, si bé els de Setién es van ajuntar, van instal·lar el joc a camp contrari i van fer de la pressió i la recuperació el seu leitmotiv tot el partit, l’efectivitat d’aquesta proposta va ser nul·la en la primera meitat i el risc de deixar molts metres darrere la defensa va costar encaixar un gol en la primera pèrdua, en el primer error. Veure Messi anant a recollir la pilota a peus dels centrals era desesperant i constatava la incapacitat de filtrar passades interiors, d’eliminar uns rivals que amb l’1-0 van adoptar la forma de dos autobusos plantats davant de la seva àrea, aquella que, a Gattuso, li esqueia tant com a jugador i que intenta esquivar ara que és entrenador.

Una de les màximes del cruyffisme és que la pilota sempre ha de córrer més ràpida que el rival. En la segona meitat i sobretot amb l’entrada d’Arthur, el Barça ho va aconseguir i d’una circulació ràpida van venir l’empat i els intents més creïbles de burxar en les debilitats d’un rival forçosament obert. Un empat amb gols més un bon resultat per afrontar una tornada de vuitens contra el Nàpols al Camp Nou. Però les sensacions i la intuïció no permeten, de moment, desmentir el vaticini de Messi.